El cineasta nonagenari Pere Portabella, que ahir va rebre el Giraldillo de Honor del Festival de Cinema Europeu de Sevilla per ser una «figura clau del cinema espanyol», assegura que «des de fa uns anys, milions d'homes i dones, i pitjor, d'adolescents, han deixat de llegir».

«Només miren el WhatsApp, i de tant en tant, en surt algun que fa imatges, i ell mateix les munta, i les comunica instantàniament. Un dia pot tenir un milió de persones dient-li que alguna cosa els agrada, però l'endemà ho esborra. Són usuaris, no espectadors, no queden espectadors», afirma.

Autor d'un cinema molt personal i avantguardista, Portabella (Figueres, 1929) considera que els productors d'avui dia «segueixen obstinats a tractar el cinema com si els espectadors fossin iguals que fa anys», cosa a la qual no ajuda la televisió, que «prefereix el cinema més pla, que et permeti anar a prendre cafè tapant les capes mitjanes», considera.

Per contra, les seves pel·lícules «encaixen, perquè mai explico arguments, no explico històries dels altres: plantejo un recorregut en la meva pel·lícula en què l'espectador ha d'entrar i fer-se-la seva, veure-la amb les seves pròpies emocions, contradiccions i conflictes. Això és el que dona sentit a la meva pel·lícula, no jo».

Afirma que mai ha competit per un premi, però l'emociona que li reconeguin amb el Giraldillo la síntesi que fa, «com a cineasta, d'uns codis de cultura, i com a artista» perquè usa «els mecanisme propis del teatre i la poesia». «I estic en la política sense haver militat mai en cap partit», recorda.

Als seus 92 anys, manté intactes les seves capacitats intel·lectuals, i morals. Antifranquista de pro, afirma que polítics com Santiago Abascal mai podrien visitar els famosos «suquets», que encara celebra a la seva masia perquè «per poder fer això necessites partir de la base de gent que no sigui excloent».«Ells són el franquisme, la negació de la democràcia; per tant, s'autoexclouen».

Portabella, que realitza aquestes reunions amb polítics i intel·lectuals des del 1974, va deixar uns anys de convocar-les per l'enrariment de la situació, a mitjans dels anys 90, però va reprendre el costum i assegura que fins aquest mateix any l'ha seguit celebrant. «El suquet compleix la seva missió de crear un espai (de diàleg) sense que sigui un acte social ni de premsa, amb la qual cosa es pot produir, per exemple, una abraçada entre Puigdemont i Pedro Sánchez, que em van demanar parlar sols, i d'allí van sortir abraçats i fantàstics. Però mira com ha acabat». Era el 2017, aclareix Portabella.