10 de novembre de 2019
10.11.2019

Albert Serra: «No crec que hi hagi una obra al festival que interpel·li l'espectador tan directament com 'Liberté'»

10.11.2019 | 00:07
Albert Serra: «No crec que hi hagi una obra al festival que interpel·li l'espectador tan directament com 'Liberté'»

El banyolí preestrena dimarts al festival Temporada Alta la pel·lícula «Liberté», amb què va guanyar el gran premi del jurat de la secció Un Certain Regard a Canes · La projecció serà a les 8 al Truffaut, tres dies abans que el film arribi als cinemes

El director d' Honor de cavalleria i La mort de Lluís IV estrena el dia 15 de novembre el film Liberté , situada el 1774, uns anys abans de la Revolució Francesa. El film narra la història d'un grup de llibertins expulsats de la cort puritana de Lluís XIV que fugen cap a Alemanya per implantar-hi el llibertinatge i trobar un lloc segur per continuar els seus jocs sexuals, com el cruising , el sexe anònim i a l'aire lliure. La proposta va escandalitzar i entusiasmar el festiva de Canes a parts iguals.

La mort de Lluís XIV va ser una de les seves pel·lícules més accessibles, i ara torna amb Liberté, molt més radical. És una reacció?
Aquesta és la més radical que he fet amb diferència. Jo mateix, per no acostumar-me a les coses fàcils i a l'èxit fàcil, m'ho poso cada vegada més difícil. La gent es pensava una cosa... doncs tot el contrari! És la pel·lícula més original i passada de voltes del festival de Canes i probablement de l'any, en aquest nivell.

Per no acostumar-s'hi vostè i tampoc el públic?
El públic m'és igual al que s'acostumi, perquè pobret ja té prou feina a acostumar-se a tota la merda que li donen. És per mi, per no acostumar-me jo. No hi ha ningú immune a aquesta inèrcia, quan les coses van bé, perquè les coses que agraden tenen més èxit econòmic... doncs aquesta, si bé tindrà molt èxit i prestigi, tant o més que l'anterior, a nivell de difusió és molt més difícil i pel públic també, evidentment.

Un dels elements centrals del film és el cruising, que vostè ha definit en alguna ocasió com un tema «políticament molt potent». Per què iguala tothom?
Bé, aquesta és la utopia del llibertinatge, que el desig no entra dins l'oferta i la demanda capitalista que els més guapos i joves tenen més, sinó que tothom, amb una generositat molt gran, s'ofereix a si mateix per ser utilitzat o gaudit per part dels altres. En això hi ha una cosa utòpica, hi ha un abandonament d'un mateix per entregar-se, és un món en què l'important és la despesa, no el benefici, el fet de donar i no de rebre.

I això què comporta?
La paradoxa és que el preu és la pèrdua de la individualitat i la subjectivitat, i aquí hi ha una mica de deshumanització. Però si la mantens, en la subjectivitat hi ha l'egoisme. És un equilibri fràgil.

El títol és irònic? El desig allibera els personatges o els esclavitza?
Més que una ironia, és provocatiu. El títol és l'única cosa provocativa que hi ha a la pel·lícula, en el sentit que sembla que li vulgui dir a l'espectador «si no fas tot això que veus aquí no sou lliures». No sé si alliberar seria la paraula, hi ha diferència entre l'alliberament i la llibertat, però la llibertat es pot viure amb una certa continuïtat, una utopia permanent.

El tema de fons de Liberté ja l'havia abordat abans en una obra de teatre i una instal·lació al Museu Reina Sofia. Li interessava explorar un mateix tema des de diverses disciplines?
S'ha anat generant de manera natural. Són tres perspectives totalment diferents, a nivell de llenguatge i formalment, sobre un mateix tema i una mateixa cosa. No tenen res a veure i ara toca la pel·lícula, que potser és la més desesperada i la més fosca, i per a l'espectador, la més intensa. Té les seves particularitats, sobretot que és molt original.

En quin sentit, és intensa?
Com a experiència per a l'espectador, recuperar la idea d'una projecció pública, hi ha bastantes sensacions i vibracions que es transmeten a la platea del cinema i que avui en dia rarament passen, sobretot ara que estem acostumats a consumir productes audiovisuals en la intimitat. Hi ha una tensió en l'ambient de la sala, i això és interessant. Això es dona molt en festivals de cinema i esdeveniments especialitzats, la gent realment té ganes de viure l'experiència.

Ha participat quatre vegades a Canes, per què troba que el festival és el lloc ideal per presentar les seves pel·lícules?
M'hi sento molt còmode perquè hi ha tota la gent especialitzada del món i la que està més al dia de què passa al cinema contemporani. És un aparador per veure l'evolució cada any del cinema contemporani, per tant, no se me n'acut un altre de millor.

Repetia a Canes i també repeteix a Temporada Alta. També és un bon lloc per presentar les seves pel·lícules, tot i que el cinema té un pes molt més reduït que el teatre en la programació?
Sí, i en aquest cas encara més, perquè en tant que projecció pública hi ha una interpel·lació molt directa de la pel·lícula amb el públic. Gairebé et mira a tu mateix i està constantment interpel·lant, i és una sensació similar a la del teatre, l'espectador que es decideixi anar-la a veure no estarà tan lluny d'una experiència i catarsi col·lectiva com la que pot viure al teatre, a vegades o molt de tant en tant. L'espectador de teatre, com que va a veure una funció que és única, sempre va amb una predisposició més oberta a ser sorprès i sacsejat, i crec que és una bona actitud amb la qual anar a veure una pel·lícula, especialment aquesta. La pel·lícula penetra molt a la platea, hi ha una interacció molt més forta amb l'espectador. El públic de teatre tindrà una sensació similar, els ho garanteixo. No crec que hi hagi una obra de teatre al festival que interpel·li l'espectador tan directament i que creï un anar i tornar de la pantalla més fort que aquesta pel·lícula.

Quins nous projectes té en marxa? Tornarà a ser una pel·lícula d'època?
Encadenar-les ha sigut casualitat, les pròximes seran contemporànies. Sí que és veritat que m'interessa el tema, però el fet que la pel·lícula torni a ser d'època ha sigut una derivació de l'obra de teatre: com que semblava una cosa que seria fàcil de fer, perquè és un espai únic i el decorat no és gaire important, vam decidir fer-ho. Però va ser més perquè els productors em van encoratjar a fer-ho que no pas perquè tingués aquesta idea des del principi.

Mantindrà la fórmula de combinar actors professionals i no professionals?
És una cosa que m'agrada bastant, perquè mata l'homogeneïtat. Intento que tots tinguin procedències diferents, perquè no hi hagi la possibilitat que es facin amics i comencin a prendre el control de la pel·lícula. Els meus rodatges són molt breus i mai acaben comunicant-se verdaderament, de forma fluida i íntima. Aquesta soledat dona un tipus de diversió que dona tot el contrari del que busquen les pel·lícules normals, que busquen una compenetració de l'equip. Jo treballo diferent, això crea una vibració a l'interior de les imatges diferent que a les pel·lícules normals i ajuda a evitar els clixés.

Com ha incidit el pes que el sexe té en la pel·lícula en aquest ambient de treball?
La gran majoria d'actors professionals no accepten fer escenes on s'hagin de despullar. Vol dir que toca alguna cosa de la intimitat, és més difícil controlar la imatge d'un projecte i del cos en aquestes circumstàncies. Hi ha tota una relació de forces entre l'actor, els altres actors, la càmera i el director, que és diferent. Per això és interessant la pel·lícula, i per això s'hi filtra alguna cosa d'una pulsió contemporània. La nuesa crea una tensió suplementària bastant gran, i és per això que els professionals no ho volen fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona