Paradisos oceànics

Autoria: Aurora Bertrana. Adaptació i dramatúrgia: Josep M. Fonalleras. Direcció: Mònica Bofill. Interpretació: Mercè Arànega, Paula Blanco. Teatre de Salt, 10 de novembre.

«El primer que cal fer amb la vida és viure-la, i després, si pot ser, escriure-la amb coneixement de causa» és una d'aquelles frases que defineix a la perfecció qui la va gestar, Aurora Bertrana.

De les seves aventures a la Polinèsia als anys 20 en va sortir un conjunt de cròniques, recollides al llibre Paradisos oceànics, que ha saltat al teatre adaptada per Josep Maria Fonalleras i que després d'estrenar-se al Grec es va poder veure diumenge al Teatre de Salt.

La dramatúrgia desdobla aquest personatge huracanat en dues dones, tot un encert per donar agilitzar el muntatge, encara que potser en farien falta vint per retratar totes les cares d'una persona avançada al seu temps que, entre altres coses, va formar part d'una de les primeres bandes de jazz integrada exclusivament per dones i va ser candidata d'ERC a les primeres eleccions en què podien votar les dones.

Li posen cara Mercè Arànega i Paula Blanco, que recreen amb la paraula i una escenografia senzilla però molt efectiva aquell món exòtic al qual Bertrana es va acostar sense prejudicis, fent-ne venir ganes de conèixer-lo més.

Però sí per alguna cosa val la pena l'espectacle és per acostar-se a una dona única que va viure tant com va poder una vida que mereix ser llegida.