Núria Espert: «A Lorca li dec moltíssim, no es pot pensar la meva carrera sense ell»

L'origen de l'espectacle, que arribarà ara per primer cop a Catalunya, és a la concessió del Premi Especial Europa de Teatre l'any 2018. «Em van demanar que preparés una petita actuació pel lliurament a Sant Petersburg, i vaig demanar ajuda a en Lluís per fer la selecció dels poemes, tot i que finalment no hi vaig poder anar perquè em vaig trencar el canell», explica Espert.

«El treball de selecció va ser apassionant, ens semblava que no hi havia res que en pogués quedar fora i així va néixer l'espectacle», apunta l'actriu, que afegeix que s'hi alternen els versos amb els seus propis records sobre Lorca o les explicacions que ell mateix feia dels poemes quan els recitava a la Residència d'Estudiants de Madrid. «Això dona una intensitat especial, quan l'espectador sent el que significava per ell el poema li arriba de forma més directa», assegura.

Sobre els textos, assegura que es tracta d'un poemari únic, que uneix l'amor per la terra, la sensualitat i l'aire tràgic de la cultura gitana. «Lorca sentia molt endins la història tremenda i terrible dels gitanos, una cultura poètica que es presta molt a l'èpica», afirma l'actriu.

Un poemari «molt teatral»

«El Romancero gitano té un aire molt teatral, els poemes estan plens de personatges que enraonen i es discuteixen. Tot això s'ha convertit en el que jo ja pensava de molt jove, que de tots aquests poemes en podia néixer una obra de teatre com Bodas de sangre o La casa de Bernarda Alba», apunta.

I és que, diu, els seus primers records de l'autor andalús venen de molt lluny, de quan era una nena i recitava els seus poemes als escenaris que acostumava a haver-hi als cafès, quan hi anava amb els seus pares. «L'he recitat de petita, he interpretat Yerma i Doña Rosita la soltera en centenars de representacions, amb Rafael Alberti vam fer una gira per tot arreu recitant poemes... i amb en Lluís Pasqual també hem fet gires importantíssimes per Europa», continua.

De les nou ocasions en què ha treballat amb Lluís Pasqual, en quatre Lorca hi era present.«En Lluís l'estima tant com jo, no sé si a la professió hi ha gent que se l'estimi tant. Tots dos hi hem trobat dues coses diferents: a ell li agrada més l'obra menys realista, com El público; i a mi m'agraden més les tragèdies. Tots hi hem trobat el Lorca que buscàvem, perquè té tants prismes que no s'acaben mai», subratlla la intèrpret.

A més, coincideix amb l'opinió del director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, que durant la presentació del festival, va reivindicar Pasqual com «un dels millors lectors de Lorca».

«Hi ha una cosa que va més enllà de l'autor i el director de teatre. Ell ho explica en un llibre preciós, De la mano de Federico, on revela la connexió privada que té amb Lorca, més enllà de l'admiració i l'agraïment per haver-nos donat uns materials dels quals ens hem servit per fer el millor de les nostres carreres. Hi ha una cosa més d'identificació», defensa Núria Espert.

Preguntada per les acusacions d'assetjament que van fer dimitir Lluís Pasqual de la direcció del Teatre Lliure ara fa un any, considera que «per a mi, i crec que també per en Lluís, allò és una cosa tancada, una pàgina que s'ha passat i ja no me'n recordo. Aquí del que ens recordem és que el poeta segueix parlant al cor de cadascú i fent unes preguntes que són la vida de la poesia».

En aquest sentit, es felicita per la recepció de l'espectacle, que inicialment tenia prevista una sola funció a Girona i ha ampliat a una segona.

«Està tenint molt bona acollida a tot arreu. Venim d'omplir el Teatre Arriaga de Bilbao amb dues funcions per a 1.200 espectadors. El teatre era immens i en vaig sentir contenta i tranquil·litzada, perquè un espectacle poètic ha de tenir molta força per ser dit en un auditori de 1.200 places, per arribar a uns espectadors que estan tan lluny», detalla.