El poeta català bilingüe Joan Margarit va guanyar ahir el Premi Cervantes 2019 per la seva poètica de «profunda transcendència» i per la pluralitat de la cultura peninsular que representa, segons la sentència del jurat feta pública pel ministre de Cultura i Esport en funcions, José Guirao.

L'obra poètica de Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938), «de profunda transcendència i lúcid llenguatge sempre innovador, ha enriquit tant la llengua espanyola com la llengua catalana, i representa la pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal de gran mestratge», segons el jurat del premi, el màxim guardó de les lletres en espanyol, dotat amb 125.000 euros. Un jurat presidit per la poeta uruguaiana Ida Vitale, guanyadora del premi 2018, que ha revelat que ella havia apostat per Enrique Vila-Matas.

Margarit, poeta i arquitecte, ha de recollir a més en els propers dies el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana 2019, segons ha recordat el ministre de Cultura en funcions, que va destacar que Margarit és «un grandíssim poeta en llengua espanyola i en llengua catalana» i que mereixia el premi com els guardonats anteriorment.

Margarit ha rebut el Premi Nacional de la Crítica (1984 i 2008), el Rosalía de Castro (2008) o el Nacional de Poesia 2008 del Ministeri de Cultura per l'obra Casa de Misericòrdia. El 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premi Víctor Sandoval Poetes del Món Llatí (a l'obra completa), conjuntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco i el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda.

Entre els títols premiats de la seva obra en català destaquen Cants d'Hecatònim de Tifundis (1982), Vell malentès (1981), Mar d'hivern (1986), La dona del navegant (1987), Càlcul d'estructures (2005) o Casa de Misericòrdia (2007).

En la seva primera obra narrativa, Per tenir casa cal guanyar la guerra, editada per Proa el 2018, Margarit repassava les escenes d'infantesa i joventut, passada en part a Girona i Figueres per la feina del seu pare, també arquitecte.

Acostar la poesia als lectors

Margarit va celebrar el premi perquè creu que «la poesia tindrà més lectors». «El premi permet que la poesia com a eina de consol arribi a més gent», va dir minuts després de conèixer la notícia.

«No li tornaré l'espanyol al general Franco, que me'l va imposar a patades», va assenyalar en referència a la seva dimensió com a autor espanyol i català, tal com ell mateix va destacar fa uns dies després de dipositar un llegat a l'Institut Cervantes.

El poeta no té la sensació d'haver aconseguit cap meta perquè «tot rau en el camí». «No s'arriba mai a cap lloc», va recalcar Margarit, al mateix temps que aconsella no arribar a «cap objectiu perquè es tracta d'un engany».

«Si un poema no pot consolar una persona en una situació difícil és que no val gens com a poema», va afegir el poeta, que va rebre la notícia del premi mentre dinava.

Preguntat per l'actualitat política a Catalunya, Margarit va afirmar que està «fart» de parlar d'això i, preguntat sobre la connexió amb aquest premi amb el conflicte, fuig de símbols.

«Els poetes tenim els peus a terra per més que tinguem fama d'idealistes», va ressaltar l'autor català.