Dimonis

Concepte, creació i direcció: Cabosanroque. Teatre Municipal de Girona, 13 de novembre. Festival Temporada Alta.

Diu l'antropòleg Manuel Delgado en un enregistrament que es pot veure a Dimonis, la instal·lació sonora amb què Cabosanroque explora els exorcismes de Jacint Verdaguer, que una persona posseïda és un nus que connecta dos mons que no estan tan separats, perquè la possessió és el malestar social que es manifesta.

Aquesta idea irriga com una gran artèria tot el muntatge, que aquests dies converteix el saló de descans del Teatre Municipal de Girona en aquell pis al carrer Mirallers de Barcelona en què, a finals del segle XIX el poeta participava en sessions d'exorcisme que li van costar el suport social de què gaudia.

Petits altaveus plantats sobre tiges esveltes i altes com joncs; un enregistrament de la bailaora Rocío Molina «posseïda» pels esperits i una orquestra de cadenes i somiers creen una atmosfera malaltissa però hipnòtica. Immers en una mena de trànsit per les llums fortes, les estridències musicals i filigranes com els dibuixos que les ones de so formen sobre gerres d'aigua l'espectador només pot rendir-se a la vigència dels apunts que va prendre Verdaguer en aquelles trobades per expulsar el diable quan la veu d'El Niño de Elche fa tremolar les parets i les finestres cantant que «lo món està malalt, lo món està malalt...».