L'escriptor Lluís-Anton Baulenas acaba de publicar Els camins de Rut, una novel·la protagonitzada per un personatge «fort», la Rut, que és gruista i estima de forma intensa i lliure, «sense ganes de ser domesticada per res ni ningú». Situada en els anys posteriors de la mort de Franco, la novel·la -editada en català per Proa i en castellà per Milenio- repassa la vida d'aquesta dona a partir de la seva vida sentimental, una «vida sentimental molt rica» explicada per la seva filla, amb relacions que la porten a moure's per tot el país, entre ells diversos escenaris de les comarques gironines.

La Rut és de la generació que tenia uns divuit anys cap al 1976, la mateixa que Baulenas, que assegura que «és de les vegades que ha xuclat més de l'experiència pròpia». «Vam viure un esclat de llibertat i era un temps que podia passar de tot», diu.

Sense ser una hippie, la protagonista de la novel·la viu la llibertat d'una manera que li fa acostar-se a l'amor «de forma particular». «Ella es planteja les relacions de forma molt intensa i honesta. Un pot desenamorar-se i tornar-se a enamorar i desenamorar, però el que l'interessa és estimar», explica l'autor, que remarca que no és una persona promiscua. «En el fons és una monògama successiva. Indirectament, la novel·la és un homenatge a aquesta manera de relacionar-se sentimentalment que sempre es veu devaluada quan la compares amb una relació de 50 o 60 anys», diu.

Un «roadbook»

Aquesta manera d'entendre l'amor i el seu ofici -condueix una grua que recull cotxes- la porten a recórrer el país, sense fer arrels, en el que per a Baulenas és un roadbook que, entre altres llocs, es mou per escenaris d'Olot, Figueres o l'Escala.

La grua, explica l'escriptor, no només li serveix per treballar i moure's, sinó que també fa «de protecció, com una closca de cargol». «No és que li faci por estimar, al contrari, estima molt, però sí que li fa por deixar d'estimar i sempre està a punt per marxar perquè té la seguretat de la grua, la closca», apunta l'autor d' Amor d'idiota o Quan arribi el pirata i se m'emporti.

L'altra pota important de la història és la filla de la Rut, que explica la història de la seva mare i li serveix de contrapunt. «És una reacció a un estil de vida determinat, vol estabilitat i un amor que li duri per sempre», assenyala.

El fet que la vida de la protagonista s'expliqui a través dels seus records li ha permès, diu Baulenas, plantejar-se «un repte a l'hora d'escriure». S'ha plantejat els capítols gairebé com si fossin relats independents, que comencen i acaben, i que s'intercalen sense un ordre cronològic. «No hi ha desordre, però sí un cert trencaclosques», explica.

A banda de la novel·la, des de fa més d'un any Baulenas està immers en diversos projectes teatrals, entre ells Poemes de revolta, un espectacle basat en l'obra de Joan Brossa que s'ha pogut veure en escenaris de Girona i Anglès, o un espectacle de cabaret literari sobre Boris Vian, coincidint amb el seu centenari l'any vinent.