Autoria: Federico García Lorca i Lluís Pasqual. Direcció: Lluís Pasqual. Interpretació: Núria Espert. Teatre Municipal de Girona, 16 de novembre. Festival Temporada Alta.
Núria Espert surt a l'escenari com ho fan les grans cantants en un concert: rep aplaudiments abans d'obrir la boca. Dissabte es va endur l'ovació del Teatre Municipal de Girona a l'inici i al final de Romancero gitano, un espectacle que és alhora un recital poètic, una evocació dels pensaments de Federico García Lorca vinculats al poemari i també dels records de l'actriu, el nom de la qual sempre estarà lligat al del poeta i al de Lluís Pasqual, que dirigeix el muntatge.
Espert i Pasqual han treballat tant les paraules de Lorca que ho fan molt fàcil, l'aparent senzillesa de la proposta impedeix que se li vegin les costures. En un escenari mínim -sis butaques de teatre dividides per un petit passadís-, l'actriu parla des de dins dels versos, des de la seva memòria o resseguint les explicacions que l'autor de Granada donava als companys de la Residencia de Estudiantes sobre uns mots que per ell també eren un misteri. Modula la veu a conveniència per evocar aquella nena que recitava el Romance de la luna luna a la tarima d'un cafè o aquell Federico poruc i solitari es dedicava al teatre perquè "al teatre es comparteix tot".
Els moments més màgics d'aquest monòleg polifònic arriben quan l'actriu invoca els esperits de Mariana Pineda i de la mare de Bodas de Sangre interpretada per Margarida Xirgu; la conversa amb Rafael Alberti sobre els enigmes del Romance sonámbulo o l'aterrada interpretació del Romance de la Guardia Civil.
La pena, la lluna i l'aire tràgic del que és considerat el gran poema d'Andalusia ressonen per una platea plena de silenci, que només trenquen petites espurnes de música, com la Canción del jinete de Paco Ibáñez.
Com si fos un bis, la vetllada es tanca amb un altre regal: El grito hacia Roma de Poeta en Nueva York que dona veu a un altre dels mil mons que viuen dins Lorca.
