Inspirat en els grans artistes clàssics, l'escultor Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976) porta al Museu de Montserrat les seves irreverents i iròniques dames renaixentistes: dones d'una bellesa perfecta que mengen piruleta o fan una bombolla amb xiclet. A Montserrat, però, l'artista s'ha deixat impregnar per «l'atmosfera» del lloc i presenta aquestes dames convertides en espelmes i fetes de cera.

Al llarg de la seva trajectòria, Mas ha anat acumulant un munt de peces al seu taller. Ara, inspirat en les sales d'exvots, ha decidit exposar-ne una part a la mostra que presenta a Montserrat amb el títol Ofrenes i vestigis. «Una selecció caòtica, sense una composició clara, on hi ha una infinitat d'històries i que porta a pensar en les sales d'exvots i la multitud d'històries personals que hi pot haver darrere d'aquells ciris», detalla.

Però a Montserrat també hi porta el seu propi exvot, un ciri de més d'un metre d'alçada amb el bust de la seva filla quan era un nadó. Tot un repte si es té en compte que aquesta és la primera vegada que l'artista treballa amb cera, un material que, segons diu, s'escau molt bé a Montserrat, ja que és «càlid, orgànic i amb caràcter efímer, ideal per crear un ambient íntim i de capella».

Ara bé, si Mas és un dels escultors més representatius de l'escena contemporània és, en part, gràcies a una de les seves obres més conegudes, les dames renaixentistes. Dones que representen la màxima expressió de la bellesa ideal, però que l'artista posa en contrast amb recursos contemporanis del món modern, com pot ser una dama menjant xiclet o furgant-se el nas.

A Montserrat, les ha convertit en espelmes, inspirat en les que els devots de la Mare de Déu de Montserrat deixen a la sortida del temple. Tot un exemple del to irònic i sarcàstic de l'artista ganxó, que, des de divendres passat, exposa a l'Espai Pere Pruna del Museu de Montserrat.