La descoberta, l'any 2016, de tres falses taules renaixentistes atribuïdes al pintor Pere Mates i adquirides sis anys abans ha donat peu a una exposició al Museu d'Art de Girona centrada en el món de les falsificacions. La mostra Falsos verdaders. L'art de l'engany, inaugurada ahir i visitable fins al 19 d'abril, presenta el cas Pere Mates, mostrant tot el procés de recerca i anàlisis científiques aplicat a les obres falses i autèntiques, i reflexiona sobre el mercat de l'art a altres casos similars a Catalunya.

Comissariada pels historiadors de l'art Joan Bosch i Francesc Miralpeix, la mostra parteix d'una «descoberta certament traumàtica pel museu», que va acabar amb feliç, i que ha de servir per aportar llum sobre el costat més fosc del mercat de l'art i del col·leccionisme: el de la falsificació.

L'any 2010, van sortir a subhasta tres taules del Retaule de sant Joan Baptista atribuït a Pere Mates (c. 1450-1558), un dels pintors més destacats del Renaixement català. Eren «idèntiques» a les documentades l'any 56 per l'historiador i restaurador Joan Sutrà, especialista en el mestre gironí i «ningú va dubtar de l'interès d'adquirir-les i, malgrat fer-se evident un possible excés de restauració, les obres es van exposar al públic», explica el museu.

Sis anys més tard, el 2016, es van treure a subhasta de nou obres del mateix retaule, dues de les quals eren iguals que les del museu, que a més es va assabentar que la tercera obra comprada el 2010 tenia una rèplica als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

L'estudi del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va permetre determinar que les que es van comprar primer eren còpies contemporànies i les altres sis que sortien a subhasta correspondrien al segle XVI. L'anomenat cas Pere Mates, però, va acabar bé, perquè es van comprar les obres autèntiques i es van recuperar els diners de les falses.

Ara la mostra exposa, acarades, les falsificacions amb les originals, recollint tota la crònica dels fets i mostrant també les anàlisis fotogràfiques, de mostres i pigments i les radiografies que van permetre datar les diferents peces.

Altres casos similars

A més del cas gironí, l'exposició presenta situacions similars, com el cas del Museu Diocesà de Solsona als 70, quan dues obres atribuïdes al Mestre de la Dormició van ser copiades durant el procés de restauració per substituir les autèntiques. El frau es va descobrir quan les obres originals es van detectar al mercat d'antiquari. Després del judici, l'any 82, les quatre, còpies i originals, van retornar al Museu de Solsona, i ara es podran veure juntes a Girona.

Altres obres falses provenen de museus com el de Valls, Montserrat, Sabadell o el MNAC, que presenta una taula a la manera de Lluís Borrassà produïda al segle XIX pels germans Junyer Vidal, dos dels falsaris catalans més coneguts. Marxants d'art i amics de Picasso, des del seu taller de Barcelona als anys 30, es van dedicar a confeccionar obres aparentment romàniques i gòtiques.

L'exposició, però, també reflexiona sobre tot allò que hi ha darrere la falsificació d'art: de la cobdícia a la burla i el joc intel·lectual, passant per les habilitats tècniques del falsificador i els processos científics que els desemmascaren.

Així, per exemple, dedica atenció al famós judici del falsificador de Veermer o a la vida i obra d'Elmyr de Hori, de qui exposa un Braque, un Degas i un Picasso, amb una vida tan de pel·lícula que va acabar inspirant el film F for fake, d'Orson Welles.