L'impacte que genera, en directe, el sexe fabricat en sèrie, automatitzat i pensat per a la pantalla és l'eix sobre el qual pivota Kultur, el nou espectacle que El Conde de Torrefiel ha portat a Temporada Alta. Amb l'esquer d'una escena sexual explícita, el col·lectiu artístic pretén burxar en tot allò que incòmoda una societat «burgesa» i constantment bombardejada per imatges escandaloses.

A la peça s'hi entra com qui s'endinsa a una atracció de fira, a punt per deixar-se endur per l'experiència. Els espectadors que aquests dies s'han acostat a l'Auditori de la Mercè han rebut uns auriculars abans d'accedir a la sala i contemplar un noi menjant una mandarina, mirant el mòbil i fent temps fins que arriba la noia que espera.

Una taula, un sofà, una cadira, diversos focus i càmeres són el teló de fons del que acabarà sent el càsting d'una pel·lícula per a adults. Nus, els dos actors inverteixen una quarta part del que dura l'obra dirigida per Tanya Beyeler i Pablo Gisbert en una mecànica coreografia de sexe oral i penetració gravada en vídeo.

L'escena pornogràfica, a banda d'intentar torbar el públic -el de la meva sessió la va rebre amb fredor, sense entusiasme voyeur ni rebuig-, entronca amb el que narra la veu en off que surt dels auriculars: el fil de pensament d'una escriptora que buida el cap abans d'avançar en la seva novel·la, també titulada Kultur. De la llista de Spotify salta a referències com Emma Cline, Cristina Morales o Michel Houllebeq i d'allà al capítol del llibre en què ha imaginat una prova per a una actriu porno. s«Creure en Déu, beure alcohol, masturbar-te o viatjar lluny és tot el mateix: l'intent de sortir d'un cos que s'acaba», sent l'audiència a cau d'orella.

Diu la companyia que aquesta performance «antiteatral» és fruit del que es trobaven a la seva anterior obra, La Plaza, un muntatge que contenia una escena sexual d'una dona amb tres homes, durant la qual sempre hi havia algun espectador que deixava la sala, una reacció «que s'havia d'explorar».

A Girona no s'han vist desercions. Tampoc eufòria, més enllà d'una minoria del públic i d'alguns crítics. Vivim en l'era del tot a un clic, ni fet arran de nas aquest porno esnob crea l'efecte incomodador que buscava el Conde. Hem passat pantalla, que diuen aquells, i estem tots més que immunitzats.