«Quan vaig començar a treballar, als anys 90, les fronteres s'estaven obrint i vaig poder rodar amb directors polonesos, russos, d'Anglaterra o els Estats Units... em sentia realment una actriu europea. Soc afortunada per haver tingut aquestes experiències i vull que els meus fills també les puguin tenir, que visquin en l'Europa de la confiança i la solidaritat, no de la por, amb fronteres obertes i intercanvis», assegura l'actriu francosuïssa Irène Jacob. L'intèrpret, que ha rodat sota les ordres de Krysztof Kiéslowski, Jacques Rivette o Louis Malle, serà avui i demà al Teatre Municipal de Girona per protagonitzar Retour à Reims, l'espectacle que un dels grans noms de l'escena europea, el director alemany Thomas Ostermeier, porta a Temporada Alta.

Habitual del festival gironí, Ostermeier s'aproxima a les contradiccions de la societat adaptant Retorn a Reims, el cèlebre assaig de Didier Eribon sobre les raons per les quals la classe obrera, tradicionalment d'esquerres, s'ha convertit en potencial votant de l'extrema dreta.

Situa l'acció en un estudi de gravació en què una actriu, interpretada per Jacob, està treballant en el doblatge d'un documental sobre el llibre d'Eribon al costat d'un director i un enginyer de so. Junts es qüestionen perquè s'han eliminat fragments de l'assaig o perquè s'il·lustren amb unes o altres imatges, construint el documental i reflexionant sobre el paper que pot jugar la cultura en la societat.

«Ha trobat una manera molt intel·ligent d'articular el debat a l'escenari, gens reduccionista, ho manté tot obert. Aquesta gent té opinions diferents però parla per posar-se d'acord i fer el millor film que poden. Sempre és suggeridor el debat d'intentar entendre l'altre», apunta Irène Jacob, guanyadora del premi a la millor actriu al festival de Cannes per La doble vida de Verónica.

Ara Jacob treballa per primer cop amb Ostermeier, una oportunitat que la va fer sentir «molt honorada», perquè «mai m'havia imaginat que podria treballar amb ell». Diu que això li ha permès acostar-se a un teatre «molt viu, perquè el director sempre convida l'espectador a participar-hi, que senti que és un procés que s'està fent ara i aquí». «No vol passivitat, vol que el públic sigui actiu en el procés de mirar, que hi estigui d'acord o en desacord, que se sorprengui i hi pensi. Potser no és un entreteniment a l'ús, però t'atrapa i en surts ple d'energia», subratlla.

L'espectacle, que fa un any que gira per França i altres països francòfons, «genera molt de debat, sobretot entre els joves, i més en un moment en què veiem tot el que passa a Europa». «En l'adaptació de l'espectacle vam haver de buscar una perspectiva particular per al públic francès, decidir cap a on ens dirigíem», explica, o per això una de les qüestions que hi han incorporat és el moviment dels armilles grogues.

L'auge de l'extrema dreta és un dels grans temes de l'assaig d'Eribon, i per tant, de l'espectacle. «Eribon es pregunta com una part de la població que era molt d'esquerres, s'ha sentit tan oblidada que ara mira l'extrema dreta. S'interroga sobre això a partir de la seva família i es qüestiona què ha passat en els discursos i el debat polític per haver deixat aquesta gent al marge en lloc de posar-los al centre». «L'auge de l'extrema dreta és preocupant, i el teatre també s'ha de preguntar perquè hem arribat fins aquí», conclou l'actriu, que debuta avui a Catalunya.