«Giselle»
Coreografia: Dada Masilo. Música: Philip Miller. The Dance Factory. Auditori de Girona, 6 de desembre.
No hi ha pietat contra l’abús, sembla voler dir-nos la ballarina i coreògrafa Dada Masilo, que va debutar divendres a Temporada Alta amb una revisió d’un ballet clàssic, Giselle, que ja no perdona la traïció, perquè el dolor que s’inflingeix s’acaba pagant.
En la versió tradicional, la camperola mor amb el cor trencat perquè l’home que estima està promès amb una altra. Les Willis, un grup de dones sobrenaturals que fan ballar els homes fins a la mort, convoquen Giselle des de la tomba per venjar-se de l’engany, però l’amor d’ella el salva.
A la versió de Masilo, Giselle no claudica. És menuda però forta, amb el cap pelat i busca una revenja que la farà lliure induïda per unes Wilis que, preses per la fúria, constitueixen un exèrcit.
Aquesta Giselle empoderada combina de forma única la tradició clàssica amb el moviment contemporani i els ritmes africans, deixant imatges de gran bellesa, com la representació del desamor de la jove, que convulsa nua a terra quan se sent enganyada, o qualsevol de les escenes que protagonitzen les espectaculars Wilis, que dansen vestides de vermell, traient força de la sororitat i fuetejant l’adversari.
Masilo sacseja el clàssic i l’electritza amb l’energia de la cultura africana mentre amb un espantall que mou al mateix ritme que la melena rossa, Myrtha, una reina de les Wilis convertida ara en xaman, busca una justícia que repari el dany en una proposta contemporània, que qüestiona l’original i que, pel gaudi de l’espectador, enfoca amb una mirada nova l’alliberament femení.
