El quadrilàter de boxa torna demà al vespre a l'escenari de la sala La Planeta de Girona per la darrera cita del festival Temporada Alta d'aquest any: la final del Torneig de Dramatúrgia Catalana. Després de sis setmanes d'eliminatòries, Concha Milla i Laura Gost saltaran al ring per aconseguir el títol de la novena edició de la competició teatral i el preuat premi amb què s'obsequia la millor ploma, un sopar a El Celler de Can Roca.
A una banda de la lona, Concha Milla, actriu, directora i dramaturga. L'autora d'obres com Refraccions o Interiors ha arribat a la final amb L'ascensor, un text centrat en dues persones que queden tancades en un ascensor i el que sembla un incident casual potser no ho és tant.
A l'altre costat del ring, l'escriptora i guionista Laura Gost, guanyadora del cinquè Torneig de Dramatúrgia de les illes Balears. La mallorquina opta al de Catalunya amb Matar el pare, que narra la trobada entre una psiquiatra i un pacient que es pren les coses d'una forma molt literal.
A les vuit del vespre els dos textos s'enfrontaran en l'últim duel d'un joc teatral ideat el 2011 per Jordi Casanovas per prendre el pols a la dramatúrgia del país. Com cada any, ha estat el públic l'encarregat d'anar decidint quin autor passava de ronda d'entre els vuit que van començar la competició: Marc González de la Varga, Alejo Levis, Daniel J. Meyer, Sílvia Navarro, Adrián Novella, Alícia Serrat i les finalistes, Gost i Milla.
Cada autor va disposar de dos mesos per escriure un text de 45 minuts per a dos personatges i sense necessitats tècniques. Una setmana abans de cada combat, s'entrega el text als dos actors que el llegiran, però l'autor no sap qui són els seus intèrprets fins al dia en qüestió, que es troben la mateixa tarda de la lectura i disposen de tres hores per assajar abans de presentar-lo al públic, que vota el que més li agrada.
Una llavor per a nous espectacles
La dramaturga Cristina Clemente, que torna a presentar el torneig després d'haver fet un parèntesi l'any passat per participar-hi i guanyar, assenyala que «és un engranatge que ja va sol, amb un públic molt fidel». «A Barcelona costa molt engrescar el públic per venir a veure lectures teatrals i aquí, amb el joc, en venen a veure dues i a sobre tornen la setmana següent per veure la mateixa amb actors diferents!», bromeja.
«També té avantatges pel dramaturg, és un bon punt de partida per a una obra i anar passant de ronda et permet posar el text a prova setmana rere setmana i veure'l amb diferents actors. Si hi ha un tros que no funciona amb cap actor és que el problema és el text», remarca Clemente, que hi ha participat en dues edicions com a autora. Així, algunes de les obres presentades a competició han estat l'embrió per desenvolupar espectacles com Smiley, de Guillem Clua; Red Pontiac, de Pere Riera o El crèdit, de Jordi Galceran, que ara triomfa a París.
La fórmula ha estat tan exitosa que s'ha anat replicant a altres llocs, dins i fora de l'Estat: a les illes, al País Valencià, Madrid o l'Argentina. De fet, els dos textos finalistes de la competició argentina i els de la catalana competiran, un any més, en el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic. En l'edició de l'any passat, la vencedora d'ultramar va ser també Clemente, amb el text M'he posat les ulleres de mirar carregadors.
