Lluís Llach. Com un arbre nu s'aproxima al centre Arts Santa Mònica de Barcelona als paisatges personal i artístic del músic de Verges amb motiu dels 50 anys de carrera. Ho fa a través de la mirada de Lluís Danés, l'escenògraf que ha dissenyat una exposició multisensorial que evoca l'imaginari de Llach en vuit ambients que abracen l'espectador, i un dels quals permet veure una imatge en 3D de l'artista mentre toca al piano la cançó. Titulats amb noms de cançons del cantant, els espais de l'exposició evoquen la discografia de l'artista vergelità, la trajectòria musical, els referents vitals i artístics, la relació amb els poetes, l'imaginari del seu cançoner o el recorregut creatiu més enllà de la música. Danés afirma que l'exposició és «un acte d'amor» cap a Llach.

«Soc admirador del Lluís de tota la vida, i fa tretze anys que vam començar a col·laborar. Hem fet de tot junts, però em faltava fer una exposició. Per mi és un acte d'amor i un plaer», destacava ahir Lluís Danés.

L'escenògraf explica que ha plantejat la mostra «com un viatge a través dels objectes i els territoris que evoquen moltes de les seves cançons», i no pas com una exposició cronològica per bé que estigui «molt ben documentada». Els seus són uns paisatges que sempre l'han atret com a escenògraf, confessat i sense els quals molta de la seva escenografia «no hi hagués estat». «Soc fan d'en Lluís. De fet, diria que només soc fan del Lluís; no tinc altres mites», reconeix Danés.

Així, no es tracta en d'un recorregut cronològic ni retrospectiu de la seva obra, sinó una invitació als visitants a endinsar-se en els paisatges personals de l'artista. L'exposició inclou diversos àmbits, cadascun dels quals porta per títol el nom d'una cançó però sense que aquesta en sigui la protagonista, amb excepció de l' Estaca, una sala amb les múltiples traduccions de la cèlebre cançó de Llach adossades -lletra i música- a grans estaques clavades al terra.

L'origen de l'exposició es remunta al 2016, un any abans que Llach complís els 50 anys de trajectòria, segons va recordar el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau. Impulsors de la idea, Enderrock van sumar el suport dels ajuntaments de Porrera i Verges i finalmentm del Departament de Cultura de la Generalitat.

Llach ha deixat «fer amb llibertat total» als organitzadors perquè ideessin l'exposició que volguessin, diu Gendrau, sempre i quant no el fessin participar, «perquè no li agraden els homenatges». L'altra condició que va posar va ser que la mostra no s'inaugurés mentre ell era diputat al Parlament.

A Amor particular s'hi poden reviure els concerts mítics que ha fet al llarg de la seva trajectòria; a L'estaca també es coneixen alguns dels secrets de la cançó i com va lluitar contra la dictadura franquista; a El cafè antic s'hi troben els poetes que ha cantat Lluís Llach, amb un espai especial per a Miquel Martí i Pol; a Viatge a Itaca, l'exposició descobreix algunes de les persones que han guiat la vida musical del cantant de Verges; a Alè es proposa un recorregut sonor i visual per l'interior de les cançons; i a Rar es recupera un Llach diferent, que s'endinsa en altres disciplines artístiques que no són les pròpies d'un cantautor.

Un altre àmbit repassa la discografia completa del músic i, finalment, hi ha un espai interactiu en el qual el visitant troba un Llach fet en realitat virtual tocant al piano Com un arbre nu, una experiència immersiva amb una tecnologia pionera a Europa desenvolupada per l'empresa catalana Labsid.