El Teatre Museu Dalí de Figueres segueix aprofundint en l'admiració que sentia Salvador Dalí pel pintor renaixentista Rafael Sanzio i, en aquesta ocasió, ha singularitzat l'obra Galarina (1945), considerada per Dalí el seu primer assaig d'una obra mestra, tal com va deixar-ne constància en un manuscrit. El Museu ha reubicat el retrat a l'oli d'aquesta Gala «serena» per commemorar el 500 aniversari de la mort de Rafael (Urbino, 1483 - Roma 1520), amb qui Dalí s'emmirallava.

Galarina recrea l'obra de Rafael La Fornarina (c.1520), on apareix la filla d'un flequer de Trastévere seminua i tocant-se el pit esquerre. En el cas de l'obra de Dalí, es mostra una Gala «serena i equilibrada», segons la directora del Museu, Montse Aguer, amb els braços entrellaçats, lluint un braçalet i amb un pit al descobert.

El quadre, fins ara exposat a la sala del Tresor, s'ha traslladat a la sala de les Loggies, però conserva el fons de vellut vermell de l'espai original per preservar la voluntat del pintor. En el seu lloc original, ara s'hi exposa un altre retrat de Gala, delicat i únic, que per motius de conservació només s'exhibeix en comptades ocasions.

Amb el trasllat temporal d'ubicació, el Museu Dalí també busca posar en valor la figura de Gala, perquè era «més que una musa», subratlla Aguer. «Tenia entitat pròpia i amb aquesta singularització li donem més força», ha explicat la directora dels Museus.

Galarina actua ara d'avantsala per a l'exposició temporal Dalí/Rafael, un somieig prolongat, que ja tracta precisament aquesta admiració i que es va inaugurar fa un any.

La directora del Museu va presentar ahir aquesta nova ubicació del quadre, el qual plasma «l'obsessió de Dalí per arribar a la perfecció dels grans mestres». L'obra és «clau» en la trajectòria del geni surrealista precisament perquè ell mateix la va considerar el seu primer assaig d'obra mestra.

També està acompanyada d'una reproducció de La Fornarina, així com d'una imatge del dibuix Estudi per la Galarina, que Dalí havia presentat dos anys abans a la Knoedler Gallery de Nova York, un esdeveniment que es documenta amb dues fotografies històriques. En el dibuix original, Gala lluïa un medalló que Salvador Dalí no va traslladar al retrat definitiu per donar més protagonisme al rostre i al pit de la seva musa, concreta Aguer.

L'esclat de la bomba atòmica

La directora del Museu ha detallat que la pintura data del 1945 i que Dalí encara treballava en aquesta obra quan es van produir els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki. Aquest fet va marcar el pintor, que va interrompre la seva etapa mística nuclear per retornar als clàssics. «Dalí va quedar commocionat per aquests fets, que el van fer adonar-se de la fragilitat de l'home», ha explicat Aguer. A partir d'aquest fet, va «sentir» el desig de buscar la «immortalitat» i l'obra està carregada de «sensibilitat poètica».

Salvador Dalí s'apreciava profundament aquesta obra, motiu pel qual no se'n va desprendre mai, i precisament Galarina no ha sortit mai del Museu Dalí de Figueres.

Galarina es podrà veure en aquesta nova ubicació des d'avui fins al 17 d'octubre de 2020, moment en què es reemplaçarà per l'exposició de l'oli emblemàtic El Crist, provinent de Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow, a Escòcia.