«Jo anava fent. Sortia així. No preparava res. Soc com un gosset, com un ocell: feia, escrivia», contestava Caterina Albert a les preguntes de Baltasar Porcel en una entrevista feta, del llit estant, a l'Escala l'any 1965. El llavors jove escriptor confessava haver sortit «perplex» de la trobada, conscient que les respostes obtingudes no li permetien saber qui era l'escriptora ni com treballava, però si entreveure les capes que s'havia anat teixint al damunt.
La professora de la Universitat de Girona (UdG) Margarida Casacuberta publica ara Víctor Català, l'escriptora emmascarada (L'Avenç) una nova aproximació al món de Caterina Albert, una «creació literària total» que també inclou la construcció del personatge de Víctor Català.
La directora de la Càtedra Víctor Català descriu l'autora escalenca com «un personatge absolutament polièdric» i que, al contrari del que s'ha dit, no era «una aficionada a qui li va sonar la flauta una vegada i que és l'autora d'una única novel·la, Solitud». «No actuava per atzar, tenia un control total i absolut de la seva obra perquè entenia com funciona la literatura des d'una perspectiva moderna», assegura Casacuberta.
La màscara més palpable de Caterina Albert és, lògicament, el pseudònim. «Posa nom a un personatge que es construeix a sobre, perquè només sent un altre pot ser fidel a si mateixa, perquè hi ha una societat que constreny la dona», subratlla.
«Les múltiples màscares de Víctor Català aniran sortint a mesura que es treballi el material que ha deixat, jo em fonamento molt en la màscara del pseudònim, perquè és la més evident, i intento explicar que Caterina Albert com a persona i escriptora construeix una obra d'art total, amb voluntat professional absoluta» apunta.
«De la mateixa manera que construeix Drames rurals, Un film o Solitud, hi ha un personatge que es diu Víctor Català, que ens explica aquesta voluntat d'universalisme i d'abastar-ho tot, de construir un reflex d'un món total, on hi cap tot i que es vol centrar en la violència de la natura, dels animals i les persones, del cosmos», assenyala Casacuberta, que destaca que l'autora és capaç de justificar les decisions literàries que pren, «que no són opcions morals ni ètiques, sinó estètiques, perquè ella com a artista tria fer-ho així».
Apunta que l'escriptora tenia una gran consciència literària, donant importància a la recepció dels textos i a la relectura que se n'havia de fer en cada context històric i social: «Era conscient que l'obra està en construcció permanent i que s'ha de reconfigurar amb el temps. Fa metaliteratura dins la seva obra, reflexiona sobre l'escriptura, com també feia Rodoreda als pròlegs de les seves novel·les. És una altra manera de fer crítica literària, més propera a Virgínia Woolf i anterior a ella».
Un bon moment per recuperar-la
Assegura Casacuberta que «estem en el millor moment que s'ha produït fins ara per reivindicar Víctor Català», i que molta gent hi ha contribuït. La tradició acadèmica que ha introduït Solitud i Drames rurals a l'ensenyament secundari, una tradició que ha reivindicat obres com Un film; un «operació literària molt intel·ligent i que ha fet molt bé a Víctor Català» amb la reedició de les seves obres que n'han fet editorials com Club Editor o la recuperació que està fent el poeta Enric Casasses de les veus del modernisme han fet que no fos una desconeguda pel públic general.
«També estem en un moment de reivindicació de la dona, i tot conflueix. Però tot conflueix perquè no és una escriptora oblidada, més o menys tothom la coneix. S'ha fet feina prèvia i la cultura és viva: hem aconseguit passar d'unes obres que es fan llegir a l'institut a fer una reivindicació de l'obra com un tot», apunta.
Destaca, però, que encara queda molt obra per rescatar.«Casasses està treballant en la poesia, que era un projecte que ella tenia i no va trobar sortida, i l'Albert Arribas també treballa en l'edició del teatre complet de Víctor Català», diu Casacuberta, que indica que «l'edició del teatre es posarà una altra peça important al mosaic que va construint».
Ho confessava la mateixa autora a l'entrevista amb Porcel, quan aquest li preguntava per l'existència d'obres inèdites: «El teatre ha estat la meva gran passió. I només he publicat alguns monòlegs. Miri, miri».
