L'actriu Míriam Iscla es posarà a la pell de l'Anna, una astrònoma que progressivament va perdent la visió, al muntatge Abans que es faci fosc, dirigit per Pep Pla. Estrenat al darrer festival Grec, en els pròxims mesos l'espectacle passarà, entre d'altres, pels teatres de Banyoles (7 de febrer), Figueres (6 de març) o Salt (14 de març).

L'acceptació i la superació de la malaltia, concretament de la ceguesa, és el tema d' Abans que és faci fosc, una peça teatral de Hattie Naylor que narra la història d'una dona a la qual diagnostiquen una malaltia incurable que provoca ceguesa. La protagonista treballa en un planetari i és mare soltera d'una nena de sis anys.

«No és un melodrama», aclareix el director de l'obra, Pep Pla. «És la història d'una dona que passa per tots els capítols de la pèrdua: negació, ira, depressió, negociació i acceptació». És, a més, «el viatge interior d'una astrònoma que, de la mateixa manera que necessita foscor per veure les estrelles, descobrirà coses de si mateixa gràcies a la foscor dels seus ulls».

El text original està protagonitzat per un home, encara que quan Míriam Iscla ho va descobrir va tenir clar des del primer moment que podia ser una dona. «Crec que canviar el gènere de la protagonista dona una nova lectura a l'obra i dona més pes al concepte de transmissió entre generacions, que és un dels temes de l'obra», segons l'actriu. Iscla va demanar permís a l'autora per convertir en dona el protagonista i en nena el fill del text original, que no apareix en escena però que està present en forma de veu en off.

Va aconseguir el permís i el següent que va fer va ser contactar amb el director Pep Pla i començar a treballar en el personatge, amb l'ajuda de persones invidents i d'educadors que treballen acompanyant en el seu difícil viatge persones que pateixen aquesta malaltia que provoca ceguesa. La protagonista «no vol que la seva malaltia l'aparti del món i vol seguir ocupant-se de la seva filla d'una manera autònoma, com ha fet fins llavors. La seva lluita no és victimista ni està tenyida d'autocompassió, sinó que és una lluita de superació», explica la intèrpret. Tot això amb una posada en escena que combina el tecnològic amb l'artesanal i està plena de referències a l'astrologia.

Un viatge interior

L'Anna treballa en un planetari local i explica als qui s'acosten a les instal·lacions els secrets que guarda l'univers, aquesta extensió fosca, freda i sense límits coneguts. Però la vida de l'Anna canviarà quan li diagnostiquin una malaltia que farà que, com la de les estrelles, també la llum dels seus ulls s'acabi apagant. I és que l'Anna s'adona que s'adreça cap a aquella mateixa foscor en la qual l'Univers s'enfonsa. Aquest espectacle és un viatge a les estrelles però és, alhora, un viatge interior