El pintor banyolí Joan de Palau (Flaçà 1919 - Banyoles 1991) fou el paisatgista per excel·lència de Banyoles amb nombrosa obra en dibuixos a llapis, aquarel·les i en especial els olis que han representat un estil icònic de la ciutat i el seu entorn natural. Coincidint amb el centenari del seu naixement, la família Palau-Juncà, amb el suport de l'Ajuntament de Banyoles, ha impulsat diversos actes donar a conèixer la vessant més inèdita de l'artista, conegut arreu per la seva pintura i per la seva visió única de l'Estany de Banyoles, que va pintar en nombroses ocasions.
El Museu Arqueològic de Banyoles acull fins al 5 de gener l'exposició Joan de Palau en dotze pinzellades. La mostra ressegueix les diferents etapes de l'artista i la seva obra i s'hi poden veure dibuixos, cartells o retrats de Joan de Palau, la majoria d'ells inèdits, que permeten oferir una perspectiva personal i popular de Joan de Palau com a retratista de Banyoles, el seu entorn i la vida social.
En l'obra de Joan de Palau hi trobem composicions sempre proporcionades, realistes i amb detall pictòric personal inequívocament atribuïble al pintor.
La mostra en descobreix també la seva vinculació al teatre, esbossos per fer els decorats de La Passió de Banyoles; caricatures que publicava a la revista Horizontes; i diferents treballs i estris que utilitzava per pintar.
Paral·lelament, a l'exposició, Joan Antón Abellan, president del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, ha presentat el llibre Joan de Palau en dotze pinzellades, on explora també la figura del reconegut pintor banyolí amb un recull de les visions de persones que el van conèixer i treballar amb Joan de Palau, com el pintor Lluís Roura, que en va ser alumne.
Joan de Palau de petit va viure a Aranjuez, on va passar tota la infantesa i la joventut, i sempre que podia visitava el Museu del Prado per contemplar les grans obres dels mestres de la pintura espanyola i holandesa.
El 1937 i a causa de la Guerra Civil, la família es trasllada a Barcelona i posteriorment a Granollers, on és cridat a files i s'incorpora a l'exèrcit republicà a la lleva del biberó.
A partir de l'any 1940 inicia els estudis d'arquitectura a Barcelona, que abandona per falta de vocació. El 1940 guanya la medalla d'Or del concurs de pintura Ciutat de Barcelona amb un retrat de la seva mare.
El juliol de 1946 es casa amb Montserrat Juncà i s'instal·la a Banyoles i aquest mateix any ja realitza tres exposicions, un indicatiu de la gran capacitat de Joan de Palau per crear contínuament obres pictòriques de gran qualitat artística que el van portar a tenir pintures repartides per tot el món.
Palau pintava quasi sempre de memòria, però constantment el podies trobar passejant per l'estany o la ciutat observant el paisatge que l'envoltava i fent un exercici a tall de foto fixa que, després, en la tranquil·litat de l'estudi, traslladava a la tela amb precisió.
