La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va lamentar la mort d'Isabel-Clara Simó, a qui va visitar fa uns dies, i va ressaltar la seva «fortalesa» fins al final, així com el seu «compromís ferm» amb causes com el feminisme, el catalanisme i el «pancatalanisme». Va remarcar que l'alcoiana va ser sempre una «dona compromesa, que no va deixar de dir el que creia que havia de dir i que en tots els gèneres literaris deixa peces importantíssimes», alhora que es recordaran els seus treballs en premsa, televisió i ràdio.

El director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Ponsatí-Murlà, va recordar que va exercir com a degana de la institució entre la tardor de 2016 i fins a l'any passat, i «és de justícia que es destaqui el seu paper durant un moment molt convuls per al conjunt de la Generalitat i l'entitat».

Com a escriptora, va opinar que sempre va escriure «des del compromís catalanista, dels Països Catalans, feminista i d'igualtat en la justícia social, amb una capacitat de treball desmesurada, que avui, si agafem obres seves de finals dels 70 o 80, tenen una gran profunditat psicològica, irònica, sensible i intel·ligent».

Per la directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, ha mort una «donassa», algú que considera «un model de dona i de persona, un exemple a seguir com a força que era de la natura, algú que tot i estar molt malalta estava a peu del canó».

El president de la Generalitat, Quim Torra, va reivindicar Simó com una «lluitadora incansable» per la independència dels Països Catalans. «Catalunya perd una de les veus més lliures que l'han defensada», va reblar a Twitter.

Per la seva banda, el conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, va afirmar que que és «un deure» atorgar-li l'Alta Distinció al Mèrit Cultural que el Govern valencià lliura cada 9 d'octubre perquè parlar d'ella «és parlar de la nostra literatura en majúscules, però sobretot d'una dona que ha dignificat el poble valencià».