Zahara: «Quan vius un moment d'èpica i d'eufòria, està bé tornar a l'origen»

Veníem d'haver girat tantíssim amb festivals, tot era súper intens i eufòric, i ens venia de gust fer una cosa diferent. Amb aquesta gira de teatres hem canviat el repertori sencer, en lloc de ser la presentació d' Astronauta és un repàs per tots els meus discos, inclosos els discos de rareses, de versions...

Quin tipus de cançons hi toca?

El que tenen en comú els temes d'aquesta gira és que formen part del meu repertori més emotiu i trist, per dir-ho clarament. Són les cançons que fan més mal, les més melancòliques, les de bajona... És un repertori molt intens, no tranquil, però sí que té una intensitat i una càrrega emocional potent, i no hi ha la part del rock i del ball. Aprofitem la idiosincràsia dels teatres per usar pianos de cua, per donar una volta fins i tot a les cançons més conegudes i que sonin diferent... per buscar la intimitat i la connexió amb les nostres emocions i les del públic.

Necessitava un canvi d'ambient enmig de la voràgine que ha viscut en els darrers mesos?

Per nosaltres era necessari, jo mai havia tingut una gira com la d' Astronauta. Ha sigut una sorpresa preciosa l'acollida d'aquest disc i sobretot l'exposició als festivals, que ha sigut súper salvatge, tocant cada cap de setmana. Ha sigut molt bonic, però sí que és veritat que quan estàs en un costat de la balança, quan vius un moment ple d'èpica i d'eufòrica, està bé tornar a l'origen.

S'afronten d'una manera diferent, aquests concerts més íntims?

Des que vam començar a plantejar la gira l'hem viscut amb moltíssima il·lusió, perquè tant els músics com jo desitjàvem un canvi d'aires, perquè és una manera de connectar amb els fans però també amb nosaltres mateixos. Quan toques molt, saber-te tant els temes té moltes coses positives, però també et fa desconnectar de tot, estar per sobre de les cançons, perquè te les saps tan bé que ja no tens el nervi. És una manera preciosa de tornar-nos a posar en una situació de tensió bona i d'energia que, en el meu cas, que m'agrada reinventar-me, m'encanta. Quan tornem a la gira normal i al repertori convencional, ho farem amb més ganes, i segur que de tot el que fem en queda alguna cosa, perquè estem gaudint molt d'aquest repertori.

De fet, és un cert retorn a l'origen, oi? La seva música sempre s'ha titllat de melancòlica...

Sí, el disc Astronauta ha sigut un punt d'inflexió en la meva carrera, un canvi de paradigma en allò que feia i suposo que per això m'han rebut tan bé als festivals, perquè han vist que hi havia un repertori canyero, que es podia ballar i saltar. S'ha vist que faig més que coses melancòliques.

Un dels seus temes, Hoy la bestia cena en casa

He tingut la sort que el meu creixement professional ha arribat de forma tan paulatina que he pogut assimilar tot el que anava passant. Jo crec que el vertigen arriba quan passes de cantar a casa o en un bar a fer-ho davant 5.000 persones, això et pot fer tornar boig perquè no entens bé què passa. Anar tant a poc a poc m'ha permès processar i entendre la connexió de la gent amb les meves cançons, però la veritat és que ningú et prepara per això. Però sí, quan vaig veure que hi havia pancartes amb una cançó meva hi havia una part de mi que no ho entenia. Al final, no has de deixar que t'aclapari.

Quins plans té quan acabi aquesta gira?

Faré una petita gira en acústic per Llatinoamèrica i després reprenc la gira per sales, però per ciutats petites a les quals no vaig habitualment. A més, soc professora de cultura musical a l'Acadèmia d' Operación Triunfo.

Com encara l'experiència?

Per mi és un repte. El que més em va interessar era parlar d'història i estètica de la música, de filosofia de la música, tenir converses amb ells de per què les coses són com són i com funciona la música. Fer-los descobrir altres músiques em va semblar una oportunitat que no podia rebutjar, i un cop acceptada vaig pensar: «Ostres, això ho mira molta gent!» (riu).