L'impacte que una herència tèrbola té en tres germans i els secrets familiars que no s'acaben d'abordar mai són el punt de partida del nou llibre de l'escriptor i periodista gironí Pep Prieto. El mal pare, una novel·la «que més que ser novel·la negra, negreja», arrenca amb la mort del prestigiós arqueòleg Sadurní Castells i la descoberta, per part de les seves dues filles i del seu fill, d'un llegat inesperat: un casalot enmig del bosc del qual ningú coneixia l'existència i on trobaran proves de la doble vida del pare: una sala amb documentació que podria indicar que el progenitor era un assassí de criatures.
La novel·la, que arriba aquest dilluns a les llibreries editada per Llibres del Delicte, posa el focus en els tres personatges i les conseqüències que tindrà per a ells la revelació del fosc secret del pare.
«Les famílies, quan es descobreix un secret, tendeixen a oscil·lar entre la necessitat d'indagar i la de tirar endavant. Vas ajornant debats interns que es van cronificant i acaben formant part del dia a dia», afirma l'autor, que assenyala que un dels grans temes del llibre són les aparences i tot el que amaguen.
«Els protagonistes són fills d'un arqueòleg de prestigi, un personatge socialment ben vist però que no s'ha ocupat gens d'ells. Volia jugar amb el contrast entre allò que projectem en públic i el que fem en privat. La novel·la de misteri tradicionalment s'ha nodrit d'això, de mostrar personatges amb una imatge molt concreta però que quan mires la intimitat veus que hi ha més grisos del que aparentava», apunta Prieto.
«Amb les xarxes socials encara es produeix més aquesta dicotomia. Tu ets capaç de projectar una imatge ordenada, solvent, professional, però pots ser una persona desastrosa, sobretot emocionalment. Actualment la diferència entre la persona que som i la que projectem ser és encara més gran del que era abans», continua el col·laborador de Diari de Girona.
Donar la volta al gènere
Per narrar aquesta història, Prieto ha agafat «patrons de la novel·la negra i els ha donat una volta per torpedinar les expectatives del lector».
«Sempre que escric una novel·la intento agafar els gèneres i els sobreentesos que fa el lector sobre el que està llegint per donar-los una altra perspectiva», apunta, i afegeix que, «si bé el llibre negreja, cada personatge ha volgut ser un desmentit del prototipus de personatge de la novel·la negra».
Així, ha atorgat a la història de com entoma l'herència cada un dels tres germans un gènere concret: el thriller psicològic per a la germana gran; la trama del germà del mig és hereva de l' slasher i les històries de terror amb psicòpates i per a la petita, el relat té un «aire de còmic».
«Pertany a una franja generacional concreta i considero que el còmic és una de les arts que més ha fet per l'empoderament femení. La nova generació és eminentment femenina i amb una mirada nova i diferent», remarca l'autor, entre d'altres, de La teoria de l'imbècil, Els llunàtics i Carnada.
A diferència d'altres llibres, en aquest «no hi ha gaire humor», però sí «algun assassinat molt passat de rosca». «Feia molt que no escrivia un llibre tan seriós, el to va sortir sol, perquè la història tenia elements que deixaven poc marge per a l'humor», bromeja.
Això sí, promet que per al proper llibre tornarà a canviar de registre, amb tocs de comèdia per narrar una invasió extraterrestre.
El mal pare es presenta el 28 de gener a Barcelona, i a Girona caldrà esperar fins al 5 de març. En aquest cas, l'acte serà a la llibreria 22 i hi participaran el llibreter Guillem Terribas i l'escriptora i correctora Anna Carreras, que s'ha encarregat de l'assessorament lingüístic.
