El sorollet del plàstic de bombolles quan peta, serres musicals i trompetes de joguina per acompanyar versos surrealistes i subaquàtics que evoquen l'estiu, la llum i la calma. Gran combinació -fora de temporada, i què?- per al festival Neu!, que s'estrenava divendres a l'Auditori de Girona amb la presentació d' Ataràxia
El resultat? Una nit en què el dringar de les claus i el so de les campanes de canya de la formació selvatana van compartir escenari i aplaudiments amb la poesia musical de Riba a ritme dels versos recitats d' Un matí de dissabte; Ull, Llull, dedicada al fill del músic, o Sa meu mare, un emocionant poema que el veterà va regalar a Mercè Romeva, sa seu mare.
Entre cançons dels uns - Artur, Marinutxi- i de l'altre -la revisada Per què fer res-, el públic de l'Auditori es va anar escalfant per rebre l'eufòria de Visions cadaquesenques, que van dedicar al cineasta Isaki Lacuesta i que repetirien al final. Els músics també van tenir un record per a Cristina Cervià i Sebi Subirós amb l' Acorar de Toni Gomila, i van acabar amb La minyona de Reus, l'esbojarrat African rock i Ataràxia.
Als bisos van sonar Nina de Miraguano i La llebreta, abans de tornar a Cadaqués per tancar una nevada amb gust de sal, de colors vius i flaire de mar.
