«Veig músics que fan sempre el mateix, i crec que això a la llarga no funciona. Trobo més interessant el transformisme musical, el canvi constant, la innocència de mirar nova música i voler-la fer teva, això fa que la música avanci i que passin coses diferents», assegura el músic Ferran Palau, que aquest vespre presenta a l'Auditori de Girona el seu quart disc en solitari, Kevin. Qui va ser un dels impulsors del grup Anímic actua avui al festival Neu!, i també té a l'agenda concerts a Olot (festival Elmini, 15 de març) i Figueres (La Cate, 15 de maig).

A finals del 2017, poc abans de publicar el disc Blanc, Palau ja tenia pràcticament enllestides les cançons que formen part de Kevin. «Estic en un bon moment d'inspiració, les cançons em surten fàcilment i he trobat un punt en què estic còmode: faig una cosa que m'agrada, que m'és fàcil i estic molt creatiu, però clar, això no dura per sempre i en algun moment hauré de fer un replantejament», bromeja, tot i que explica que, quan tot just acaba de treure disc, ja treballa en el següent.

Assegura que, tot i que manté «una essència que ja era a les primeres cançons» que va fer, ha anat trobant de forma progressiva un estil, «coherent i personal», en un procés que, en realitat controla «poc».

«Quan escric lletres treballo encadenant idees, tuits o petits titulars que acaben conformant alguna cosa. Em costa explicar històries, jo escric des de la inconsciència, escric i no sé què escric, però llavors la cançó agafa una forma i un significat», assegura.

«Tot i que moltes vegades em diuen cantautor, no m'hi identifico, no em veig en la música d'autor. A mi em fan gràcia coses com el hip hop, que aparentment està molt allunyat del meu estil, però sí que bec coses d'aquesta música per adaptar-ho a la meva forma de fer cançons i trobar alguna cosa nova o diferent», continua Palau, que al concert de Girona presentarà sencer el nou disc i recuperarà alguns temes dels treballs anteriors.

Una escolta «oberta»

Desaprova les divisions entre «el que és comercial i el que no» i assenyala que se sent més proper a la forma «més oberta» d'escoltar la música que tenen els joves, «sense pensar en etiquetes». «Jo escolto molts estils de música, des de Katy Perry a coses que potser no escolta ningú», afirma.

Posa com a exemple la música que escolta el seu fill, «inputs que integres en el dia a dia i això es reflecteix en les cançons». «Des de les grans estrelles pop tipus Katy Perry, Rosalia o Taylor Swift a trap, com Albany i altres músiques urbanes... ho escolto cada dia amb ell i aquesta informació es va filtrant en el que faig», subratlla.

Això ha fet que, «fent el mateix que sempre, hagi trobat una fórmula més accessible i que fa que la gent hi connecti». «Amb els dos últims discos he guanyat molt públic nou, i és una barreja d'edats i tipus de persona: gent molt jove, famílies amb fills i fins i tot va venir un senyor de cent anys en un concert!», assegura.

Amb el projecte d'Anímic aparcat, Palau té entre mans una nova formació, Baus, juntament amb Louise Samson -la seva parella i còmplice a Anímic- i el bateria Marc Eugeni, que està component i assajant.

«Com sona la música de Baus encara està per descobrir, però és bastant canyero, absolutament diferent del que faig amb el meu projecte personal. És hardcore; quan ens vam ajuntar no teníem ni idea de la música que faríem, però en un parell d'hores va agafar aquesta forma», detalla.