Una notícia va sacsejar Europa el 30 de maig de 1640: Pieter Paul Rubens, potser el pintor més famós del seu temps, havia mort. Però el dol es va convertir aviat en desig: el de tota la noblesa europea, ansiosa per adquirir algunes de les obres que els hereus de l'artista treien a la venda. Entre tots ells, el més hàbil va ser un espanyol: Ferran d'Àustria, el cardenal-infant, que va adquirir en nom del seu germà, Felip IV, les millors obres de la col·lecció Rubens. Aquesta compra va centrar la conferència de Matías Díaz Padrón, que ahir va clausurar el congrés internacional Els artistes com a col·leccionistes: models i variants. Des de l'edat moderna al segle XIX, organitzat per l'Institut Moll-Centre d'Investigació de Pintura Flamenca i la Fundació Universitària Espanyola, i que s'ha celebrat a Madrid, sota la direcció d'Ana Diéguez-Rodríguez (directora de l'Institut Moll) i Ángel Rodríguez Rebollo.

«La importància del cardenal-infant en l'adquisició d'aquestes obres d'art per part de la Corona espanyola mai ha estat prou valorada. És ell qui avisa el seu germà, el rei Felip IV, en saber que la col·lecció de Rubens es posava a la venda amb l'interès de tots els poderosos d'Europa, i també qui fa una selecció del millor de la col·lecció, tant de Rubens com d'altres mestres que el pintor va reunir en vida, aquelles de les quals mai es va voler desprendre», va precisar Díaz Padrón, conservador sènior del Museu del Prado i president d'honor de l'Institut Moll.

En xifres, la col·lecció personal de Rubens superava les 300 obres, incloent peces d'una qualitat extraordinària d'artistes com Tiziano, Veronès o Van Dyck, a més d'algunes obres del mateix Rubens. «Ja voldrien tants col·leccionistes del nostre temps assolir el nivell de la col·lecció de Rubens», va assenyalar Díaz Padrón, que va desgranar les obres més importants de les 32 que va acabar adquirint Felip IV, amb la mediació del cardenal-infant, moltes de les quals són ara al Prado. És el cas d'E l cardenal-infant Ferran d'Àustria, a la batalla de Nördlingen, un quadre datat cap al 1635 i d'una força excepcional.

La jornada que va clausurar el congrés va treure a la llum la vocació col·leccionista d'artistes com Joaquín Sorolla, John Singer Sargent o el cantant Farinelli, i la tasca com a conservadors de col·leccions d'altres creadors com Velázquez, que es va encarregar de la col·lecció real durant el regnat de Felip IV.

Una de les conferències més celebrades va ser la que va obrir la jornada: Impressionistes col·leccionant impressionisme: una aproximació comparativa, impartida per Anne Robbins, conservadora de la National Gallery de Londres.

«Les col·leccions d'artistes com Degas, Caillebotte i Monet han estat molt ben investigades, però individualment, mai com un conjunt», va explicar Robbins, que va oferir una visió general de com i per què els artistes impressionistes col·leccionaven les obres dels seus companys.