El Museu de la Garrotxa d'Olot acull una exposició sobre les influències dels nous realismes europeus a la pintura catalana durant el període d'entreguerres (1917-1936). La mostra inclou una quarantena d'obres, entre les quals hi ha obra de Picasso -va ser un referent per als artistes- i Dalí, que dialoguen amb l'obra d'artistes de primer nivell però pràcticament desconeguts pel públic com Feliu Elias, Ángeles Santos Torroella o Josep de Togores.

La mostra Realisme(s) a Catalunya (1917-1936), que es podrà veure de febrer a maig, ofereix una selecció d'artistes catalans influïts pels nous realismes d'Europa en aquest període d'entreguerres, des del rappel à l'ordre a França, la nova objectivitat a Alemanya o el Novecento a Itàlia.

S'estructura en quatre apartats per il·lustrar l'evolució d'uns nous realismes catalans que van des del classicisme modern (amb artistes com Joaquim Torres-Garcia, Aristides Maillol o Joaquim Sunyer), passant per la recerca de noves figuracions amb autors com Feliu Elias, seguint per la influència de Picasso i acabant amb la metafísica, el surrealisme i el logicofobisme (amb Salvador Dalí al capdavant i altres noms com Ángeles Santos Torroella, Ramon Calsina i Antoni Garcia Lamolla).

Segons la comissària, Mariona Seguranyes, «és un art que comença amb una realitat externa i que acaba amb una realitat interna on s'expressa un malestar». Tot i fer gairebé impossible etiquetar-los en un sol moviment, totes les obres seleccionades són pintures «íntimes», on predominen les figures per sobre dels paisatges i on els seus protagonistes tenen mirades «perdudes», com es pot veure a Tenista de Ramon de Capmany o La galeria de Feliu Elias.

«Són falsos realismes amb una clara voluntat de reconfigurar un univers que s'ha trencat i una evasió del que ha passat» per l'època convulsa del moment, afegeix Seguranyes, que subratlla la importància del context que vivia Europa i Catalunya en aquell moment, amb conflictes bèl·lics com la Primera Guerra Mundial o revoltes socials com la vaga de la Canadenca.

Picasso, personatge clau

Entre la quarantena d'obres hi ha un clar protagonista, Pablo Picasso, que va «il·luminar» i marcar el camí entre els artistes catalans que el van visitar en nombroses ocasions a París, com ara Manuel Humbert, Pere Pruna i Francisco Domingo. La seva influència va transcendir l'àmbit artístic i va arribar al personal tal com es pot veure a la mostra, on s'inclouen cartes que demostren els diàlegs que s'estableixen entre ells. El dibuix Pintor treballant observat per la model (1927) és l'única obra del malagueny recollida a la mostra, cedida per la Fundació Palau. La mostra d'Olot parteix del 1917, l'any en què Picasso visita Barcelona i l'obra L'Arlequí esdevé un icona del classicisme.

Salvador Dalí també va voler aproximar-se a l'univers picassià i el 1926 el va visitar a París. El dibuix Estudi per a figures ajagudes a la sorra d'aquell any que es pot veure a l'exposició demostra aquesta influència. Les dones que hi apareixen tenen trets picassians si bé també inclou elements de «transgressió freudiana».

La mostra -una iniciativa dels Museus de Sitges, els Museus d'Olot i el Museu de Valls- també inclou tres dibuixos més del figuerenc: La mà tallada (tinta xinesa sobre paper del 1927), que dialoga amb Crim perfecte d'Àngel Planells, clarament influït per Dalí; el dibuix Estudi per a Berceuse locale (1923) i el R etrat del pare de l'artista (1925-1926).

Joan Miró també hi és representat amb dos dibuixos: Nu1 i Nu masculí.

Tant la comissària com la directora de Museus d'Olot, Montse Mallol, van reivindicar la vàlua dels artistes catalans d'aquella època que actualment són pràcticament desconeguts per al públic, i van destacar que la mostra ha estat possible gràcies a la coordinació amb la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya i la cessió d'obra per part de museus i també col·leccionistes privats.