Conta la llegenda que en un any de fam i sequera, el comte d'Empúries va manar als pagesos reunir tota la collita per repartir-la a parts iguals entre els ciutadans. Un dels veïns s'hi va negar i va voler marxar del poble enduent-se el gra, però en passar pels aiguamolls, carro, bous i càrrega van enfonsar-se en el fang fins a desaparèixer entre els brams desesperats dels animals. Encara ara, diuen els avis, es pot sentir el bruel desesperat dels bous als aiguamolls de nit.

La realitat, menys simbòlica, és que l'udol és el cant del bitó, una au nocturna que emet un so indesxifrable, un crit que ve de la terra i que serveix com a punt de partida per a Bruels, el celebrat espectacle de la companyia empordanesa La Llarga, escrit i dirigit pel figuerenc Oriol Morales.

El muntatge, estrenat al festival Grec aquest estiu, va fer temporada a la Sala Becket de Barcelona, on va tenir molt bona resposta per part de la crítica. Avui arrenca amb una doble funció al teatre El Jardí de Figueres una gira que també arribarà a la sala La Planeta de Girona el 17 i 18 d'abril.

«Aquesta idea del crit de la terra, un crit fosc que torna i no deixa dormir, és l'origen per parlar de l'Empordà, de la memòria i de la família, de com ressonen els secrets encara que passi el temps», explica Morales sobre l'espectacle, gestat de forma coral amb tot l'equip artístic.

Sobre l'escenari, quatre intèrprets -els empordanesos Joan Marmaneu i Rebecca Alabert, a més de Juan Pablo Mazorra i Iona Balcells-trenen la història d'una casa que va cremar després de la Guerra Civil a la zona de l'Albera i el que expliquen sobre el seu propi passat familiar.

«Per una banda hi ha la trama de com la persona que va cremar la casa ho manté en secret durant anys i com això afecta fins i tot els seus nets, i per l'altra, les històries personals, amb una fina línia que separa l'actor del personatge, perquè els intèrprets parlen en primera persona al públic. Era una cosa que buscàvem molt, que fos com un conte explicat a la vora del foc», afirma l'autor de textos com Granotes o Llançament.

El material audiovisual d'Aleix Plana també juga un paper important en la posada en escena del muntatge, ajudant a representar escenes i moments del passat.

Premi Adrià Gual

«Bruels és un text que vaig començar a escriure fa cinc o sis anys, però no estava tancat quan el vam presentar al premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre», explica Morales. El que van presentar va ser un projecte d'escenificació, explicant com treballaria la companyia i exposant els materials que volien abordar.

El premi, que van guanyar l'estiu del 2018, implicava estrenar l'obra al Teatre Lliure dins la programació del festival Grec i una dotació econòmica per tirar endavant l'espectacle.

Després de Dalí ha mort i Llançament, aquesta és la tercera producció de La Llarga, una companyia de creació teatral empordanesa fundada per Rebecca Alabert i Marià Llop, que a Bruels s'encarrega de l'ajudantia de direcció.

En les seves produccions, l'Empordà sempre hi és present, bé en l'argument o bé en l'equip artístic, amb la voluntat de descentralitzar la producció teatral i difondre el teatre empordanès professional arreu del territori.

Pel que fa a Morales, té entre mans un nou projecte, Articulado lijero, que s'estrenarà a l'abril al Teatre Tantarantana de Barcelona.