El productor gironí Edmon Roch, propietari d'Ikiru Films, va estrenar divendres la pel·lícula Adú i milers d'espectadors van emplenar les sales de cinema de tot el país convertint-la en la millor estrena de l'any. El productor cinematogràfic assegura que està «molt content de poder celebrar aquests resultats tan excepcionals» que es podrien haver vist propiciats per la precampanya comunicativa de Mediaset.

El film explica «una història necessària» perquè, a l'hora de fer cinema, el que més interessa a Roch és «explicar bones històries, que commoguin i atrapin». Així, tracta el drama actual de la immigració centrant-se en la vida d'un nen camerunès de sis anys (Moustapha Oumarou) que viatja fins a Melilla per trepitjar terra espanyol i, en conseqüència, europeu. El seu camí s'entrecreua amb una activista (Anna Castillo) que treballa en una ONG dedicada a salvar els elefants de la caça de furtius, i amb el Guàrdia Civil que vigila que ningú salti la tanca (Luis Tosar). Segons Roch, la cinta aplica una mirada «compensada»: des de persones que escapen d'unes condicions de misèria absoluta en què la seva supervivència perilla, fins a persones que marxen amb missions humanitàries, com la de salvar els animals. Unes realitats que estan a l'ordre del dia.

El gironí expressa que tot l'equip està «molt animat per l'extraordinària acollida en aquests primers dies d'exhibició» i esperen que es pugui «consolidar». «És una pel·lícula que té bon boca-orella fent que la gent tingui ganes de veure-la experimentant una gran empatia amb la història que s'hi explica», detalla. De fet, van rebre una oferta de Netflix, que ja ha comprat el film i es podrà visualitzar mundialment a la plataforma d'aquí a cinc mesos.

Una barreja d'històries reals

L'argument està basat en moltes històries reals. El guionista cubà Alejandro Hernández „ Mientras dure la guerra, darrer film d'Alejandro Amenábar„, va aprofitar diverses històries reals per construir el viatge d'Adú. «Sovint trobem experiències molt més terribles del que hem explicat. Per exemple, la que em va explicar el director, Salvador Calvo, tenia un final més turbulent: una màfia volia utilitzar el nen per vendre els seus òrgans en una xarxa de tràfic d'òrgans humans. Això a la ficció ens ho hem estalviat perquè ens interessava donar una visió per conscienciar la gent de la realitat, però sense entrar en el tremendisme ni en el docudrama més terrible», detalla el productor.

Que aquestes vivències estiguessin ubicades a l'estranger, d'entrada, van tirar enrere Edmon Roch perquè suposa una alta inversió de temps i recursos al territori. Però, d'altra banda, considera que és «impagable» poder explicar aquestes històries amb tota la veritat que porten dins. A més, ja comptava amb l'experiència dels seus anteriors i exitosos treballs El cuaderno de Sara (2018) i El viaje de Marta (2019).

El 2018 van començar a recórrer Àfrica a la recerca del millor lloc on gravar. Van fer un càsting de països que els va portar pel Senegal, Ghana, Nigèria, Camerun i Costa d'Ivori fins a arribar a la República de Benín que «ho tenia tot: la geografia, els paratges, els paisatges, però també la logística, la seguretat i la proximitat amb un govern que et facilita el rodatge portant equips des de casa nostra», assegura Roch. D'aquesta manera, Adú s'ha convertit en la primera pel·lícula internacional que s'ha rodat al país.

La troballa del protagonista

La directora del càsting i la seva ajudant, així com altres membres de l'equip, van estar quatre mesos pentinant les principals ciutats del sud de Benín (Cotonú, Porto-Novo) fent un «càsting salvatge», és a dir, un càsting de carrer per buscar persones que puguin tenir el personatge a dins. Finalment, a l'aldea de Paracú, un nen, que va resultar ser Moustapha Oumarou, se les va quedar mirant i els hi va preguntar directament: «Què feu vosaltres, noies blanques, aquí?». Els hi va agradar i ell es va deixar gravar fent unes proves. Després d'un procés llarg amb els altres candidats, Calvo i Roch van decidir que en Moustapha era el protagonista que buscaven.

«A l'època en què el vam conèixer, era un nen que no estava escolaritzat, que no sabia llegir, que no sabia parlar francès perquè és d'una ètnia que parla la llengua local fon, no sabia nadar i a la pel·lícula ho havia de fer... De fet, mai abans havia sortit del seu poble i, per tant, mai havia vist el mar o un avió. Ni tan sols sabia què era un elefant, perquè a la seva aldea no n'hi han i ningú s'havia preocupat d'explicar-li. Quan va veure els elefants que surten a la pel·lícula, estava meravellat», explica emocionat el productor. Va ser, doncs, un procés de couching extens i intens, en què se li van haver d'explicar moltes coses erròniament considerades «bàsiques».

També se li va haver d'ensenyar a transmetre les sensacions amb quatre elements bàsics: l'alegria, la por, la tristesa i l'enuig. «Amb aquestes reaccions ell anava modulant les coses que li anaven passant durant el seu viatge i els resultats són espectaculars. Totes les característiques que el formen com a persona creen la màgia del personatge, que lliga molt amb la història que expliquem i que en Moustapha ens podia transmetre de manera totalment natural» diu Roch. Ara, s'ha convertit en tota una celebritat al seu país i ja va a l'escola.

Per acabar, el productor creu que actualment «estem en un dels millors moments de la història per a l'audiovisual» amb moltes plataformes, finestres i oportunitats per a l'espectador de poder veure i gaudir del contingut. «Les sales de cinema continuen molt fortes i per a mi és el lloc ideal per veure les pel·lícules», conclou.