Un dels grans humanistes de l'actualitat, el professor, filòsof i crític de literatura George Steiner, va morir dilluns als 90 anys a Cambrigde. Steiner, un dels més reconeguts estudiosos de la cultura europea, va visitar Girona en diverses ocasions, i la seva fascinació per la ciutat, que va recollir en la seva obra, va arribar a tal punt que va rebre el títol de Duke of Girona en el regne literari de Redonda, «regentat» per l'escriptor Javier Marías.
Steiner, Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats l'any 2001 i doctor honoris causa de la Universitat de Girona (UdG), era un dels intel·lectuals europeus de més renom i està considerat com el referent de la crítica literària de la segona meitat de segle.
Nascut el 1929 a París, fill de jueus austríacs, es va exiliar amb la seva família als Estats Units el 1940 fugint del nazisme. Allà va continuar els seus estudis al Liceu francès de Nova York i posteriorment a les universitats de Chicago i Harvard.
La seva vocació es va orientar cap a la literatura i la filosofia, fins a convertir-se en autor d'una de les obres més singulars i interdisciplinàries del pensament contemporani. En els seus treballs, Steiner analitza la repercussió que les humanitats, la creació artística i el coneixement científic tenen en la configuració de l'esperit humà.
Va exercir la docència a les universitats americanes de Stanford, Nova York i Princeton, encara que la seva carrera acadèmica s'ha desenvolupat principalment a Ginebra i Anglaterra.
El primer èxit de George Steiner va ser La mort de la tragèdia , on proclamava la incapacitat de la literatura per humanitzar els lectors. El llenguatge, una de les seves grans preocupacions, és l'eix sobre el qual giren moltes de les seves obres posteriors, com Llenguatge i silenci, Després de Babel o Presències reals, títols que s'afegeixen a una trajectòria literària que també inclou llibres de ficció i una autobiografia.
En conèixer-se la seva mort, l'historiador i exalcalde de Girona Joaquim Nadal recordava ahir «les seves pàgines memorables sobre Girona» a Errata. Una vida a examen. La publicació, un resum vital que abarca els seus anys d'estudis, la seva relació amb la literatura i la música o el poliglotisme, evoca una visita per descobrir carrerons i racons del call i posa en dubte que hi hagi un temps en què Girona no pugui lluir el seu encant.
Convidat per la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la UdG el 2001, Steiner va recórrer de nou el Barri Vell, va visitar la Catedral i el Museu d'Art, i ja a l'església de Sant Domènec, l'Aula Magna de la UdG, va pronunciar una conferència sobre el futur del llenguatge. Aquesta nova estada a la ciutat va quedar recollida després a Els llibres que no he escrit, i per motius de salut, no va poder tornar-hi el 2012 quan va ser nomenat doctor honoris causa.
Membre honorari de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; cavaller de la Legió d'Honor de França i fellowship de l'Acadèmia Britànica, Steiner també formava part d'un altre selecte club, el del regne literari de Redonda.
Redonda és una nació literària fictícia de la qual l'escriptor Javier Marías ostenta el títol de rei simbòlic i que entrega els premis Regne de Redonda, que a més d'una dotació econòmica inclouen un títol nobiliari oficiós. Per entrar a l'exclusiva cort i situar-se al costat d'altres artistes, pensadors i escriptors com Claudio Magris o els nobels Alice Munro i J.M. Coetzee, Steiner va rebre el títol de Duke of Girona. No podia ser un altre.
