Autoria: Josep Maria de Sagarra. Direcció: Jordi Prat i Coll. Repartiment: Rosa Boladeras, Marina Gatell, Albert Pérez, Xavier Ripoll, Clara Altarriba, Jacob Torres. Teatre Municipal de Girona, 8 de febrer.
"La Rambla és de tots", diu l'Antònia, la protagonista absoluta de La Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra. Dona lliure, de llengua descarada i un pèl aspra, veu desfilar milanta personatges des de la seva parada de flors al passeig més bulliciós de Barcelona.
Faldillers, penques, senyores, joves enamorats, polítics, usurers i mossens s'aturen a comprar roses i clavells i confessar les seves misèries a la florista en un text que, des que es va estrenar l'any 1935, no s'havia tornat a representar de forma professional.
Després de la celebrada Els jocs florals de Canprosa, el director gironí Jordi Prat i Coll ha repescat amb èxit un altre clàssic en un muntatge del Teatre Nacional de Catalunya que la setmana passada va ser a Figueres i Girona i aquesta arriba a Olot.
Prat i Coll li ha tret la pols, amb una aposta per incorporar-hi música, petites coreografies i una escenografia simbolista que transmet amb el color de les plantes el pas de les estacions, però sense renunciar al vers, que llueix viu, ric en lèxic i registres.
Escrita un any abans del cop d'estat de Franco, l'obra se situa en el moment previ a l'esclat de la Revolució del 1868, amb la convulsió política ressonant dins el sainet. L'adaptació esquitxa l'espectacle d'elements contemporanis, com les vambes que s'entrelluquen sota els vestits d'època o un record subtil a l'atemptat del 17 d'agost.
L'estrella indiscutible de la funció és l'actriu Rosa Boladeras, clavant una Antònia capaç de deixar anar estirabots agres però també de donar bons consells i sincerar-se per revelar els seus sentiments més íntims. L'acompanyen un bon grapat de secundaris ben acompasats que retraten la rivalitat i solidaritat de les paradistes i una galeria d'homes que tenen el poder, el diner i una barra espectacular -"cal tenir una querida si es vol ser un bon regidor!", diu un pocapena.
Tot i el rejoveniment, el missatge d'aquest Sagarra queda intacte: visca el teatre popular, si es fa bé, com és el cas, i visca -amb nostàlgia- el carrer on hi cap tothom: rics, morts de gana i venedores de gladiols. Perquè sí, la Rambla és de tots, però de l'Antònia una mica més.
