ue passi el que hagi de passar», va arrencar el cantautor Joan Dausà dissabte a la nit al Festimams abans d'entonar el Diria que eres tu. I el que va passar va ser una vetllada única, estranya i molt diferent en la qual no van faltar descobriments, indiscrecions i, sobretot, música i bon humor.

Amb l'humorista Fel Faixedas fent de mestre de cerimònies, Dausà va aguantar -i gaudir- estoicament cadascuna de les preguntes i els nombrosos reptes llançats per un públic envalentit pels diferents vins de la DO Empordà i una ratafia de 145 anys. Així, a poc a poc, els assistents van saber que Dausà va decidir a l'Argentina que volia ser actor, com va entrar a l'Institut del Teatre o que durant quatre anys va ser en Krust, el nou Petri del Club Super3.

Sense abandonar la copa de vi, i amb molta elegància i humor, va anar esquivant peticions de casament i qüestions incòmodes sobre la seva vida sexual, no sense confessar, però, haver regalat un Satisfyer i no haver fet mai un trio.

La paternitat, la seva por a no tenir una vida plena i les dificultats viscudes per arribar a triomfar com a artista van centrar els moments més profunds de la nit, sempre fent gala del bonrotllisme i l'humor que caracteritzen el festival.

I els reptes? Els va acceptar gairebé tots: cantar en italià; parlar de la reproducció del caragol; fer a duo La gran eufòria amb una noia que així li ho havia demanat i cantar temes sol·licitats pel públic assistent com Tot anirà bé o Quan caure no feia mal. També es va atrevir amb Fa 20 anys que tinc 20 anys d'en Serrat o Núria dels Pets.

I abans de marxar entonant la nadala Si ens veiessis i el popular Jo Mai Mai, un últim descobriment a càrrec de Faixedas, qui es va referir a un espectador com a Carcan. Enamorat de la paraula que no havia sentit mai, Dausà va deixar anar que podria ser el títol del seu nou àlbum. Veritat o repte, Joan?