El Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas resumeix en una exposició la vida artística d'Enric Ansesa. Persistències, que es va inaugurar ahir a Barcelona i es podrà veure fins al juny Persistències, acull gran part de les obres de l'artista gironí, una trajectòria de més de cinquanta anys. L'exposició serà la primera d'un conjunt d'iniciatives que es faran més endavant a la seva ciutat natal, Girona, entorn la seva obra.
Comissariada per Toni Álvarez de Arana, la mostra posa en valor i recupera l'evolució d'un dels artistes més destacats dins l'art abstracte actual, analitzant els aspectes més iconogràfics de la seva obra, sempre amb el color negre com a denominador comú.
La mostra de Barcelona es divideix en dues parts, una que organitza les obres en sentit cronològic i una altra en temàtiques. La primera inclou un seguit de petits quadres que plasmen l'evolució cromàtica que Ansesa va fer el 1974, del blanc cap al negre. La segona, posa en relleu el fet que les pintures «casin», tot i ser d'altres anys. Aquestes són obres que s'han de mirar amb més «tranquil·litat», segons l'artista.
Les temàtiques que l'artista plasma parteixen d'una base: la cal·ligrafia, l'esquema que vertebra tota la seva obra. L'artista parla d'un record d'infància quan els castigaven fent cal·ligrafia durant el Franquisme. A partir d'aquí, les formes que adopten les seves pintures van des de les lletres, al puntillisme, les creus o els signes. Miró, Kazimir Malèvix i Lucio Fontana són algunes de les seves influències que es fan latents en les creacions del gironí.
Enric Ansesa no vol classificar-se en un estil, és per això que en el transcurs de la seva vida artística barreja diferents llenguatges i formats. Ell la defineix com «una obra viva que s'ha deixat contaminar».
El tret que més el caracteritza és el negre, una tècnica que entén més com a una superfície neutra per treballar, i no tant com una tendència cromàtica.
La seva manera de treballar és mil·limetrada i això ho traspassa literalment en moltes obres, quan manté els esquemes que utilitza per repartir l'espai en el quadre. Les agulles també formen part del seu material, fet que reforça la seva idea de «donar forma a la matèria» a partir de la cal·ligrafia.
Ansesa sempre s'ha caracteritzat per ser un artista compromès amb la societat, amb els drets dels que es dediquen al món de les arts i amb la política.
Va enlluernar Girona amb creacions pròpies com la gama cromàtica que sorgeix de les cases del pont i va estar molt lligat en la lluita de drets laborals dels artistes de Girona. Però sobre tot, va mantenir una motivació i una intenció política en totes les seves obres. La seva voluntat ha sigut sempre que les arts plàstiques servissin de «mirall on cadascú s'hi mira» i interpreta lectures diverses.
Així, a la mostra s'hi presenta per primera vegada Memòries i que incorpora suports fins ara inèdits en la seva obra, com el led i el vídeo.
La peça es basa en un recull d'imatges dels fets fidel a l'estil monocromàtic habitual de l'artista amb la utilització del negre, el puntillisme i l'abstracció. La mateixa obra de l'artista viatjarà properament fins a Los Angeles (Boyle Heights Museum), juntament amb una altra peça que denuncia les morts del Mediterrani.
Aquesta antològica a Can Framis és l'embrió del que es veurà a la tardor a Girona, amb diverses exposicions de l'artista repartides en diversos equipaments de la ciutat com el Museu d'Art, el Bòlit o la Casa de Cultura, segons el comissari de la mostra.
