«Ja estic preparat per beure aquesta nit», deia el cineasta sud-coreà Bong Joon-ho, en recollir el seu segon Oscar per la pel·lícula Parásitos. Res més lluny de la realitat, perquè acabaria pujant fins a quatre vegades a l'escenari per recollir, entre d'altres, el reconeixement a la millor pel·lícula, convertint-se així en el primer film de parla no anglesa que ho aconsegueix. L'huracà asiàtic va ser la gran triomfadora de la 92a edició dels Oscars a el fer-se amb quatre premis: millor pel·lícula, millor guió original, millor direcció i millor pel·lícula internacional, categoria en la qual es va imposar, entre altres, a espanyola Dolor y gloria de Pedro Almodóvar.

El film coreà va imposar-se sobre l'altra gran favorita, 1917, que es va haver de conformar amb tres premis tècnics: millor fotografia, so i efectes visuals. L'Acadèmia, acusada des de fa anys de ser poc sensible a la diversitat racial o a les qüestions de gènere, va reconèixer un film que no només té un pressupost irrisori, menys de 20 milions, sinó que denuncia obertament la desigualtat econòmica.

Bong va trencar totes les barreres, desbancant en l'apartat de direcció una icona com Quentin Tarantino i el llegendari Martin Scorsese, al que va citar com a guia i gran inspiració des de la seva época d'estudiant.

No hi va haver sorpreses, en canvi, en l'apartat interpretatiu i els dos grans favorits, Renée Zellweger per Judy i Joaquin Phoenix pel seu treball a Judy Joker, respectivament.

Zellweger, que va aixecar així el segon Oscar de la seva carrera, va dedicar el premi a la pròpia Judy Garland que, va recordar, mai va arribar a rebre aquest guardó. «No va rebre aquest honor però estic segura que tot això és una continuació del seu llegat. La seva generositat d'esperit transcendeix a qualsevol èxit artístic. Això és per a vostè, senyoreta Garland», va proclamar emocionada.

I com és habitual durant tota la temporada de premis, a l'arreplegar el que és el seu primer Oscar després de quatre nominacions, Phoenix va deixar un altre afectat discurs sobre la necessitat de canvi i la urgència de conscienciar la societat per «deixar de mirar-nos el melic» que va culminar amb un record al seu germà, River, mort molt jove. «Quan tenia 17 anys el meu germà va escriure això: 'Ves al rescat i la pau vindrà després'», va assegurar.

Laura Dern també partia com a favorita i tampoc va decebre en l'alçar-se amb l'Oscar a la millor actriu de repartiment pel seu paper d'advocada a Historia de un matrimonio, un premi que va dedicar als seus pares, Diane Ladd i Bruce Dern, als quals es va referir com els seus «herois» i «llegendes».

També va complir amb els pronòstics Brad Pitt, que es va fer amb el seu primer Oscar després de quatre nominacions pel seu treball a Érase una vez en... Hollywood, va dedicar el seu premi als seus pares, als especialistes de Hollywood, al seu company de repartiment Leonardo DiCaprio i al director del film, Quentin Tarantino. «Això va per tu, Quentin, la indústria de cinema seria pitjor sense tu», va apuntar.

L'Oscar a la millor guió adaptat va anar a mans de Taika Waititi pel llibret de Jojo Rabbit que va dedicar el premi a tots els nens indígenes que volen dedicar-se a l'art.

Millor pel·lícula d'animació

Toy Story 4 es va alçar amb el premi a la millor pel·lícula d'animació, deixant sense guardó a la producció espanyola Klaus, mentre que el premi al millor documental va ser per a American Factory, de Steven Bognar i Julia Reichert, un cinta produïda per Netflix i en què va participar el matrimoni Obama. Va ser una de les poques distincions que va rebre Netflix, que tenia moltes candidatures (sobretot per El irlandés) però no ha convençut l'Acadèmia.

Altres premiats a la gala van ser Elton John i Bernie Taupin, que es van dur l'Oscar a la millor cançó original pel tema I'm gonna love me again de I'm gonna love me againRocketman, mentre que el guardó a la millor banda sonora va ser per a la islandesa Hildur Guonadóttir per la música de Joker; és la quarta dona que obté el guardó en els 92 anys d'història dels premis, i el va dedicar a «les dones, a les noies, a les mares, a les filles que senten la música des de dins. Si us plau, parleu, ens cal escoltar les vostres veus».