Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta ingressaran avui oficialment a l'Acadèmia d'Arquitectura francesa. En un acte a París aquesta tarda, els tres integrants del despatx olotí RCR s'incorporen com a membres estrangers a la prestigiosa institució, afegint-se a una llista que inclou noms com Norman Foster o Thomas Herzog.

Hereva directa de la Societat Central d'Arquitectes, l'historial de la institució inclou uns 2.500 arquitectes que han estat o en són membres des de la seva fundació l'any 1840.

Amb l'objectiu de promocionar la qualitat de l'arquitectura, la planificació espacial i de la seva docència, l'Acadèmia d'Arquitectura reuneix actualment uns 350 arquitectes, inclosos 220 membres de ple dret de renom nacional i internacional que destaquen per «haver adquirit una experiència indiscutible en diversos camps de l'arquitectura i l'urbanisme a través d'una feina de qualitat».

També inclou un centenar de membres associats i setanta membres estrangers, entre els que figuren noms com Tadao Ando, Rafael Moneo o Renzo Piano, als que ara se sumen els olotins.

L'Acadèmia d'Arquitectura de França, considerada un espai «privilegiat per al debat i la influència de l'arquitectura» per l'excel·lència dels seus integrants, ja els va concedir la Medalla d'Or l'any 2015, avançant-se així al màxim reconeixement que pot rebre un arquitecte, el premi Pritzker, que els olotins van rebre dos anys més tard.

Reivindicar el treball compartit

Els tres integrants de l'estudi d'arquitectura ja han avançat que el discurs d'ingrés a la institució que pronunciaran aquesta tarda girarà al voltant dels sis grans eixos que marquen la seva filosofia de treball, com la creativitat compartida, la disrupció o el pes del paisatge.

L'arquitectura relacional nascuda de la col·laboració a tres bandes des de fa més de trenta anys serà un dels puntals del discurs, així com el paisatge com una concepció àmplia de l'entorn vinculada a la relació que l'arquitectura ha de tenir amb el lloc on s'integra. «El diàleg entre el lloc i l'arquitectura és relacional i ha de ser una cosa única, intransferible a un altre espai», assegura l'estudi garrotxí.

L'aparició i la desaparició de la matèria, l'abstracció de la natura i l'exaltació del buit per fer sentir abans de pensar; la voluntat de transmetre emocions amb una aportació que va més enllà de la forma i l'estètica per abraçar també el vessant conceptual o social i la disrupció són les altres qüestions que reivindicaran Aranda, Pigem i Vilalta en el seu discurs a la capital gal·la.