El 27 de febrer del 2010, un espectacle de la companyia amateur local inaugurava el nou Teatre de Bescanó amb l'espectacle Traspunt. Ahir, l'Alba Nova va pujar de nou a l'escenari per celebrar el desè aniversari d'un equipament que, a més de llançar des d'un poble de 5.000 veïns una campanya de protesta contra l'increment de l'IVA cultural amb ressò internacional, ha consolidat una programació eclètica, oberta al teatre comercial, però també als nous formats escènics i també a la música.

«El teatre de Bescanó ha estat una aposta de municipi, i els tres alcaldes que han passat per l'ajuntament des del 2010 -Xavier Soy, Pere Lluís Garcia i Xavier Vinyoles- s'ho han cregut, i això no és una cosa que passi sovint», explica el director del Teatre de Bescanó, Quim Marcé.

L'espai, un antic edifici de la Grober, va ser gestionat durant anys per l'Associació Cultural Alba Bescanonina com a centre social, fins que el 2010 es va enllestir una remodelació que, conservant elements com la façana o el format original de la boca escènica del teatre, va adequar l'espai a les necessitats tècniques actuals per acollir espectacles teatrals, de dansa, música o cinema.

«Des del principi vam tenir clar que volíem ser un teatre de poble, però amb funcionament professional, apostant per companyies professionals i amb preus tan populars com poguéssim», assenyala Marcé sobre el teatre, que en aquesta dècada ha programat 540 propostes que han estat vistes per 126.223 espectadors.

Els primers anys, assenyala, van ser els de picar pedra per anar-se donant a conèixer en un entorn amb molta oferta cultural propera, tant a Girona com a Salt. En això hi va ajudar, per exemple, trobar des de l'inici la complicitat del festival Temporada Alta.

«No és el mateix començar lluitant contra Temporada Alta que arrencar anant-hi de la mà. Formar part de la programació i acollir sovint estades de companyies i artistes prèvies a l'estrena dels seus espectacles, com ha estat el cas de l'Albert Pla o d'en Sergi López, i que sortissin contents de l'equipament, ens ha permès després mantenir el contacte amb ells i que sigui més fàcil programar-los més endavant», continua.

Les actuacions musicals, que inclouen també la participació en festivals com el Black Music Festival o més recentment l'In-Somni, també són un tret distintiu del teatre bescanoní, ja que Marcé també s'encarrega de la programació de la Mirona de Salt. Els premis ARC que entrega la indústria de la música en directe ha reconegut l'esforç nominant-los en alguna ocasió, al costat de patums amb molt més pressupost, com l'Auditori de Barcelona.

Però si hi va haver un fet que va marcar un punt d'inflexió en l'evolució del teatre va ser la famosa protesta contra l'IVA cultural el 2012, quan va decidir vendre pastanagues en comptes d'entrades per esquivar l'augment de l'impost per als espectacles fins al 21%. La iniciativa, que va tenir rèpliques en altres llocs, va rebre l'interès de mitjans d'arreu del món. «Va ser una campanya publicitària impagable i aquella temporada es va notar moltíssim», recorda Marcé.

Des de llavors, el teatre ha seguit fent campanyes promocionals per premiar els espectadors més ràpids en la compra amb descomptes més sucosos que els que l'adquireixen a última hora.

El projecte Amics del Teatre, que agrupa socis interessats en avantatges com descomptes, accés a assajos generals o promocions especials, frega actualment els 7.000 carnets i, si bé el grup més nombrós és el dels veïns del municipi, després ja venen els de Girona, Salt i Quart.

Tot plegat s'ha traduït en què, dels 103.597 euros que el teatre va invertir l'any passat en programació -import que no inclou, per tant, les despeses de personal o de funcionament-, 100.631 sortissin directament de la venda d'entrades, uns números que no són habituals.