Coincidint amb el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven, la fundació Amics de la Música i Arts de la Catalunya Central (Amaresc) treu a la llum la versió menys coneguda del gran músic vienès: les cançons folklòriques de diferents nacions europees que va arranjar entre el 1809 i el 1820. Aquesta producció única es podrà escoltar a la Schubertíada Vilabertran, al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) i al Kursaal de Manresa, entre el 31 de juliol i l'1 de novembre.

En total, són 30 peces, 26 de les quals inèdites a Catalunya -i probablement a l'Estat-. El conjunt Kallias, format per músics joves, i sota el lideratge del pianista Francisco Poyato seran els encarregats de fer reviure a Beethoven.

El president de l'Amaresc i coordinador de la producció, Ovidi Cobacho, va reconèixer que feia temps que s'estava «coent» el projecte i finalment pot ser una realitat durant l'any Beethoven. «Mai s'ha viscut, com a mínim a Catalunya, un concert com aquest», va assegurar, tot afegint que «agradarà als que els hi agrada la música clàssica, però també als que no».

Un repertori inèdit

Per encàrrec d'un editor escocès, Beethoven va arranjar entre el 1809 i el 1820 unes 180 cançons populars de diferents nacionalitats per a veus solistes i acompanyament instrumental de piano, violí i violoncel. D'elles se n'han seleccionat 30 procedents de 14 nacionalitats diferents. Cadascuna d'elles s'interpretarà en la seva llengua, malgrat que el públic tindrà la traducció. El concert rondarà els 80 minuts. Predominaran les cançons irlandeses i escoceses, encara que també n'hi haurà d'altres indrets com Espanya, Rússia, Suïssa o Polònia.

«Són cançons populars: d'amor, taverna, devotes, cacera, de batalla... Els temes que preocupaven al poble», va aprofundir Cobacho, que el va definir com un repertori «molt atractiu».

Els joves hi donen vida

El conjunt Kallias, liderat pel pianista Francisco Poyato, serà l'encarregat d'interpretar el projecte. La majoria són catalans -només la mezzosoprano és portuguesa- i tenen entre 25 i 30 anys. «Volem acostar un repertori clàssic de la manera més jove», va explicar Poyato, que va destacar que les peces inclouran una, dues o fins i tot tres veus, hi haurà un cor i al piano s'hi sumarà el violí i el violoncel.

Segons el mateix Cobacho, el projecte està «coproduït» pels tres escenaris on es podrà veure. Primer el FeMAP: el 31 de juliol a Llívia, l'1 d'agost a Tremp i el 2 d'agost a Son (Alt Àneu). Després, a la Schubertíada de Vilabertran, el 25 d'agost; i finalment al Kursaal de Manresa, l'1 de novembre. No descarten que es puguin sumar nous escenaris.