L'Auditori de Girona acollirà diumenge un concert simfònic dedicat a desmuntar els tòpics entorn dels arguments operístics. «Si de les òperes sempre s'ha dit que l'únic que val la pena és la música i que les trames són molt simples, volem demostrar que no només això no és cert, sinó que el cinema s'ha fixat en les històries que expliquen», assegura Marcel Gorgori, que ha ideat i dirigit el recital.
L'espectacle de Simfonova porta per títol Òpera, de què va? i és una proposta «d'alta qualitat musical però molt amena, per acostar l'òpera a tots els públics d'una forma distesa però divulgativa», apunta Gorgori.
Així, el concert se centra en els paral·lelismes argumentals i musicals entre dos clàssics del cinema, Pretty woman i West side story, i dues de les òperes més populars, de les quals els films han agafat l'argument: La Traviata de Giuseppe Verdi (al seu torn, basat en la novel·la La dama de les camèlies d'Alexandre Dumas) i Romèo et Juliette, de Charles Gounod, que beu de Shakespeare.
L'espectacle, apunta, permet veure el grau de detall dels calcs que el cinema ha fet de les versions operístiques a partir de diverses escenes. En el cas del film protagonitzat per Julia Roberts i Richard Gere, fins i tot reivindica l'original, fent que en dos moments se senti la música de Verdi. De West side story s'hi mostren les peces musicals més destacades, com I feel preety, Maria i Tonight, i com lliguen amb l'òpera de Gounod i el Romeu i Julieta de William Shakespeare.
La música va a càrrec de l'Orquestra Barcelona Filharmonica, dirigida per Daniel Antolí, i de la soprano Isabella Gaudí, el tenor Carles Cosías i el baríton Carles Cosías.
«És un concert que també requereix que els cantants interpretin una mica» i la posada en escena, amb vídeos i un disseny de llums que s'adequa a cada moment, també està molt cuidada, assenyala Gorgori.
Aquesta és la tercera proposta de Simfonova que arriba a l'Auditori de Girona, després dels concerts Només per a uns quants? -que mostrava la presència de l'òpera en la vida quotidiana, com la publicitat, les pel·lícules o la marxa nupcial- i La rebotiga de l'òpera, que permetia fer una ullada als assajos d'un muntatge.
«El nostre públic és l'operístic, però a mesura que anem fent concerts, cada cop se'ns acosta més gent que hi està interessada, però no sabria per on començar», explica.
