«El mal pare és el llibre amb què m'he sentit més escriptor. El tenia al cap des de fa molts anys, hi he treballat molt, i crec que es nota». El periodista i escriptor Pep Prieto (Girona, 1976) presentava ahir amb aquestes paraules la seva nova novel·la en un acte a la Llibreria 22 de Girona, en el qual va estar acompanyat per la també escriptora Anna Carreras i pel llibreter Guillem Terribas.

L'argument d' El mal pare (Llibres del Delicte) se centra en tres germans, dues noies i un noi, que descobreixen a la mort del seu pare, un prestigiós arqueòleg, que aquest amagava una doble vida molt sinistra. «És un llibre violent, tens i obscur», va admetre Pep Prieto, col·laborador de Diari de Girona, després que Anna Carreras hagués explicat que aquest treball, amb el qual Prieto demostra que «té ofici i ritme», suposa «un canvi de registre en la seva obra perquè no hi ha l'humor que l'havia caracteritzat fins ara i en canvi sí una aproximació psicològica als seus personatges». En la mateixa línia, Terribas apuntava que «quan havia llegit trenta pàgines d' El mal pare ja vaig apuntar en una llibreta que no em semblava un llibre de Pep Prieto, perquè tot el que li havia llegit anteriorment era d'escriptura més fàcil i en aquesta ocasió no hi havia aquella espontaneïtat, ni aquella innocència, sinó que trobava un text més reflexiu, més treballat, amb una feina d'investigació notable al darrere. He d'admetre que m'ha sorprès».

Pep Prieto va explicar que un dels principals objectius d' El mal pare era plantejar «què passa quan una persona descobreix que tot allò que creia que era d'una determinada manera, en realitat no ho era, sinó que la realitat era molt diferent». I fa aproximacions a aquesta situació des de tres perspectives alternatives, les dels tres germans protagonistes, que representen generacions diferents i també maneres diverses d'encarar la vida. Tot plegat en un instrument literari que Pep Prieto -autor entre d'altres de La disfressa de l'indigent (2005), Mala premsa (2011), La teoria de l'imbècil ((2012), Els Llunàtics (2015) o Carnada (2018)- considera que «funciona com una novel·la realista i també com una novel·la fantàstica. El lector ha de de decidir què prefereix».