La música no s'atura, ni tan sols en temps de confinament, amb actuacions des de casa i un fil directe, gràcies a la xarxa, entre artistes i públic, però el sector llança un crit d'alerta perquè la sotragada és forta. Ajornaments de concerts, alguns fins a l'any vinent; publicacions de discos posposades i l'aturada total de la venda d'entrades són alguns dels impactes directes de la paràlisi provocada pel coronavirus en el món de la música, un sector ja de per si molt fràgil.

Els primers damnificats van ser els concerts i festivals previstos des de dijous i fins al 26 de març, la primera data oficial marcada per aturar l'activitat. Festivals com el Black Music, que havia començat una setmana abans, o ElMini d'Olot, previst per al cap de setmana passat i que va intentar fins al darrer moment adaptar-se a la situació amb canvis d'ubicacions i limitacions d'aforament, en són un exemple.

També els concerts previstos a l'Auditori de Girona, a l'Ateneu de Banyoles o a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí a més de la multitudinària inauguració del festival Strenes de Girona amb una actuació sorpresa des del terrat de l'Oficina de Turisme de la Rambla, per citar-ne alguns.

Però la situació no sembla que hagi de millorar en els pròxims dies i són moltes les sales de concerts i organitzadors de festivals que ja treballen amb la previsió que tampoc es pugui programar música en directe tot el mes d'abril i fins i tot més enllà.

Ho assenyalava dilluns Fran Arnau, director del festival empordanès Ítaca, durant la presentació de l'edició d'enguany per streaming, quan assegurava que el que els feia «patir més» era l'Ítaca Escala, que s'ha de celebrar per Setmana Santa, i pel que ja han venut la meitat de l'aforament. «Ja estem buscant noves dates amb els artistes per si és necessari ajornar», explicava.

«A la Mirona estem ajornant tot el març i l'abril, però ja hi ha algun promotor que ens demana buscar un pla B per l'agenda del maig. Estem intentant aguantar, perquè voldria dir que hem acabat la temporada el 10 de març», lamenta Quim Marcé, programador musical de la sala de concerts de Salt, que ja ha vist com el Covid-19 ha afectat prop d'una vintena de concerts i augura que seran més.

«Estem oferint dates noves a tots, intentant no passar-ho tot al juny, que són les dates que busca tothom, perquè concentraríem massa activitat. La part positiva de tot plegat és que tindrem un inici de temporada molt potent a la Mirona, que sempre ens ha costat perquè al setembre encara hi ha les últimes festes majors», assenyala, tot i que apunta que com que ja hi havia moltes dates ocupades per la temporada vinent, «també estem oferint dates pel 2021».

I no són els únics, Ibercamera també ha anunciat que ajorna un dels plats forts de la temporada de clàssica a l'Auditori de Girona, el concert de Valery Gergiev i l'Orquestra del Mariinsky previst pel 29 de març pel 24 de gener de l'any vinent.

Un pla de xoc específic

L'Acadèmia Catalana de la Música, que presideix Gerard Quintana, demanava ahir ajudes per a la reprogramació de festivals i concerts tant d'entitats públiques (ajuntaments amb les festes majors, per exemple) com privades, tot i que reconeix la dificultat major per part de promotors privats, que depenen «absolutament» de la venda d'entrades, que també s'ha estancat.

«No s'està venent ni una entrada, ni tan sols de concerts previstos per finals d'any, perquè tothom està espantat, ningú sap quan acabarà tot ni quins ingressos tindrà quan tot passi», explica Marcé.

«Ara és impossible vendre cap entrada per a l'estiu», deia també ahir Quintana en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), assegurant que «la perspectiva de l'estiu a la indústria musical és zero». Per això, els ajuts s'han de dissenyar perquè «ningú quedi tirat».

I és que els ajornaments no són un problema purament de dates, sinó que afecten directament els treballadors del sector, com músics o tècnics, perquè «no s'està generant cap ingrés», subratlla Marcé. En aquest sentit, la Mirona ja va presentar dimecres un ERTO, un expedient temporal de regulació d'ocupació, que afecta els sis treballadors fixos, que són a casa, i una trentena de fixos discontinus.

Quintana també alerta que el desemparament legal del sector, fruit d'una manca de regulació, exigirà un pla de xoc «específic i atípic» que doni sortida a la paralització total de la indústria, que ja estava molt «precaritzada».

«A Espanya es va fer abans una regulació pels toreros que pels músics», diu el cantant de Sopa de Cabra, que assegura que els músics no tenen un règim laboral clar, i que les solucions que estan donant els governs no preveuen aquesta situació «tan específica».

«Hi ha molts músics que són autònoms, en aquest buit legal, el músic de base no és res, és com si no existís», apunta el president de l'Acadèmia, que lamenta que amb el canvi de ministre de Cultura s'hagi aturat la negociació per concretar un marc legal.

«El sector de la música, dins de la cultura, sempre va tard, tot i ser un dels més importants pel que fa a facturació i volum de persones que treballen en aquest sector», afirma Quintana.