Ajornar els espectacles afectats per la paràlisi provocada pel coronavirus i evitar, per terra, mar i aire, la suspensió. Aquesta és, ara mateix, la prioritat d'artistes, companyies i programadors d'arts escèniques, que s'han trobat amb les sales i la incertesa de què es trobaran quan puguin reobrir.

«Estem intentant que no es perdi res, buscant noves dates per fer, si cal, una minitemporada entre juny i juliol i a la tardor», explica Pere Puig, el director de la sala La Planeta de Girona, que ha suspès les funcions fins a principis d'abril, però manté el contacte amb els responsables dels muntatges previstos per a tot el mes, «per anar mirant setmana a setmana com evoluciona la situació».

Entre les propostes que s'han hagut de posposar hi ha un dels plats forts de la temporada a la sala gironina, Serà el nostre secret, una producció pròpia de teatre documental liderada per Daniela Feixas. El muntatge, inclòs dins el cicle Verbatim, s'havia d'estrenar el 25 de març i fer temporada a Barcelona a l'abril: «Ens han garantit que allà es podrà fer a l'estiu i la intenció és fer una estrena a Girona abans, perquè ja està tot totalment enllestit», explica.

També el Teatre de Bescanó ha traslladat els espectacles previstos per a març i abril a noves dates. «Tot està suspès, no hi ha ni una anul·lació. Hem anat contactant amb els espectadors per avisar-los de la reprogramació i ningú ens ha demanat el retorn dels diners de l'entrada, el públic de teatre sol ser molt fidel», explica el responsable de l'equipament bescanoní, Quim Marcé.

La Confederación de Artistas del Espectáculo (ConArte) i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) també s'ha pronunciat a favor de la reprogramació, i demanen, a més, que sigui dins d'aquesta temporada.

El president de l'AADPC i de ConArte, l'actor Àlex Casanovas, posa l'accent en els teatres públics. «Teatres amb temporada tancada i pressupostos tancats per aquests espectacles, que es comprometin a estrenar-los dins d'aquesta temporada», demanava fa uns dies en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), perquè si no el perjudici és doble: les companyies perden un any i alhora es compromet la producció d'espectacles per al curs següent.

Una altra reclamació important és que les subvencions assignades a produccions d'aquest curs, que ara es veuen afectades per l'aturada, es mantinguin, una proposta que va en la línia al que planteja el Departament de Cultura.

Les primeres estimacions indiquen que entre artistes i docents de les arts escèniques de tot Catalunya deixaran de percebre des d'ara i fins que es torni a la normalitat uns 2,5 milions d'euros: 1,93 en concepte de cancel·lacions d'espectacles i bolos, i 628.000 euros en percepcions dels que també es dediquen a la docència en escoles d'actors, dansa i circ.

Una demanda compartida

La reprogramació dels espectacles en lloc de l'anul·lació és una demanda compartida també des del teixit musical, que ha engegat la campanya #laculturanoessuspenesprorroga, i d'altres disciplines, com la màgia.

Fèlix Brunet, mag des de fa més de vint anys, recorda que «el sector de la cultura vam ser dels primers a patir, perquè el primer que van dir que s'havia de cancel·lar van ser tots els espectacles, i també seran l'últim que es recuperarà. A més, els ajuntaments triguen tres mesos a pagar, o sigui que ens podem estar fins a vuit o nou mesos sense ingressos». Així, demana a institucions i programadors que «busquin altres dates, perquè si no molta gent del món de l'espectacle es quedarà pel camí».

En el que coincideixen tots és que costarà recuperar el públic que s'està perdent aquests dies. «La venda d'entrades està totalment bloquejada ara mateix, i caldrà veure com responen els espectadors quan això passi, perquè els primers sous que es cobrin no es destinaran a consumir cultura, que sempre és una gran damnificada per la inestabilitat», reconeix Marcé.