Hi ha una màxima no escrita segons la qual la bona sèrie és preferiblement aquella que manté una trama contínua al llarg de les seves successives temporades, perquè d'alguna manera ens hem convençut que aquest és l'arc dramàtic realment ambiciós i tota la resta és narrativa de sobretaula. Però aquesta conversió de l'anomenada sèrie procedimental (és a dir, amb capítols autoconclusius) en una mena de sèrie B és més una qüestió de percepció col·lectiva que no de realitat: fent un repàs a les sèries més vistes arreu del planeta, algunes d'elles són d'aquest estil, i pel que fa a la seva qualitat tenim uns quants exemples que no tenen res a envejar de les sèries que sí figuren a la llista de més recomanades. Algú dubtava, fa quatre dècades, que Las calles de San Francisco era una gran sèrie? Algú treu mèrit a la diversitat de casos criminals que es van escriure per a S'ha escrit un crim? Doncs ara passa igual, i a més permeten una millor distribució del temps.

La primera que convindria reivindicar és Chicago P.D. (es pot veure a Amazon), sèrie policíaca produïda per Dick Wolf i que s'insereix dins un univers televisiu que inclou altres grans títols com Ley y orden: Unidad de víctimas especiales i Chicago Fire. Aquesta en particular és una de les millors de la factoria perquè, a banda que copsa molt bé una llarga tradició audiovisual de mirades realistes al cos policial, ha aconseguit comptar amb un grapat de grans personatges encapçalats per l'impagable Hank Voight que encarna Jason Beghe. Chicago P.D. destil·la molta més veritat i convicció que bona part dels thrillers estrenats en els darrers anys, però com que no aposta per trames principals de llarg recorregut hi ha qui insisteix a mirar-se des de la distància.

El mateix passa amb SWAT, la posada al dia Los hombres de Harrelson que es pot veure a Sky i Movistar. Se la percep com un simple entreteniment basat en el paradigma per excel·lència de sèrie «per no pensar», però en realitat és un actioner molt ambiciós que alterna escenes d'acció molt ben executades amb trames que dialoguen molt bé amb les nostres realitats socials. I una vegada més, s'hi denota una capacitat per descriure personatges molt notable, ja que tots ells acaben configurant un microcosmos que es fa fins i tot familiar.

Després hi ha sèries que com Stumptow (HBO) aposten per un híbrid: el seu arc dramàtic (sobretot les disjuntives sentimentals) evolucionen al llarg de la temporada, però en canvi els casos criminals que s'hi expliquen es resolen durant el mateix episodi. Aquesta sèrie té, a més, dos elements fonamentals: el carisma dels seus intèrprets (Cobie Smulders i Jake Johnson tenen una química absolutament hipnòtica) i el sentit de l'humor, amb running gags tan encertats com el de la ràdio espatllada del cotxe que sempre s'engega en el moment més indicat.

Altres sèries procedimentals que aposten pel retrat policial i mereixen molta més atenció són The Rookie (Sky, Movistar i Vodafone), amb Nathan Fillion interpretant un home de mitjana edat que comença carrera al cos per refer-se d'una catarsi vital que el porta a voler ser allò que sempre havia volgut ser; la injustament menystinguda FBI (també a Movistar, Vodafone i Sky), ambientada a Nova York i que apel·la clarament als clàssics del gènere dels anys 70 i 80 però introduint-hi nombroses trames que entronquen amb problemes més actuals; o la imprescindible Blue Bloods (a Movistar hi és tota sencera), sobre una família novaiorquesa de policies que té el millor dels patriarques: Tom Selleck. El carisma del protagonista de Magnum ja seria un motiu més que suficient per veure-la, però és que també hi destaca (i molt) la solvència d'uns guions plens de matisos que han aconseguit mantenir la tensió al llarg de deu temporades).

Descobrir totes aquestes sèries pot servir per enaltir, que ja tocaria, el valor real de produccions generalment poc valorades, com Bones (ara no és a cap plataforma, però fa tota la pinta que, en ser producció de Fox, acabarà a Disney); la divertida Hawai 5.0 (Amazon), un dels pocs casos de r emake de gran títol que ha sabut tenir una ànima pròpia; o la meravellosa Burn Notice (Último aviso), que de moment tampoc no es troba a cap plataforma però durant set temporades va saber reinventar les històries de detectius de la mà de Jeffrey Donovan i Gabrielle Anwar.