Ajornaments com el del festival Sismògraf d'Olot; cancel·lacions, projectes perduts i el fet que la plena normalitat no tornarà quan s'aixequi el confinament són el dia a dia de centenars de ballarins, coreògrafs i gestors culturals catalans, que tenen com a única seguretat el saber que la crisi del coronavirus suposarà prop de 25 milions en pèrdues a tot l'Estat i afectarà un 80% de l'activitat anual a Catalunya, segons l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Però la inestabilitat és una vella coneguda del sector, que aquests dies, a més, mentre fa mans i mànigues per salvar produccions també ha de treballar, des del confinament, per evitar evitar perdre la forma, canviant la sala d'assaig pel passadís de casa.
El Mercat de les Flors és un node de producció i exhibició de la dansa a Catalunya. «Costa de creure que pots perdre la feina gestionada durant anys», lamenta la seva directora, Àngels Margarit. De les tretze creacions que han suspès per l'estat d'emergència una desena ja tenen nova data, mentre que a tres encara no els han trobat un nou «lloc». Les produccions i coproduccions internacionals són, per raons òbvies, el que més difícilment se salvarà.
En aquest sentit, el disseny de la propera temporada s'està veient alterat aquí, en d'altres equipaments i, més visiblement, en festivals com el Sismògraf d'Olot, que ha saltat de la primavera a la tardor a base de «reinventar-se». Amb el lema «Res no es crea ni es destrueix. Tot e(n)s transforma, ha canviat els quatre dies previstos d'intensa activitat a la capital de la Garrotxa per un format més petit que recuperi part de la programació passat l'estiu, en forma del que el festival anomena Rèpliques -és a dir, espectacles que es poden veure fora de les dates habituals-; Piroclasts -espectacles que tenen lloc fora d'Olot- o bé dins la temporada estable d'arts escèniques del 2021. A més, com a festival estratègic de dansa a Catalunya, la cita que organitzen l'Ajuntament d'Olot i la Generalitat també ha començat a treballar en línies d'ajut pel sector.
De moment, aguanten altres cites com l'Ésdansa de les Preses, a l'agost, però el que més amoïna Margarit no són tant els retocs al proper curs -que anticipa més «nacional» i sense algunes peces de gran format i internacionals- com «la magnitud» i l'impacte a llarg termini per a la dansa i la creació en general.
«Van passant els dies i et vas fent càrrec que el retorn no serà immediat, no és com prémer un interruptor; és més adequat pensar a llarg termini i plantejar en quines condicions val la pena retornar», es demana aquesta veterana de la dansa.
La ballarina i coreògrafa Sol Picó corrobora la sensació «d'incertesa» que s'estén entre el sector. «Jo espero poder fer un bolo al juny, però igual no, i si llavors no poden entrar 300 persones al teatre? Posem que al juliol?», es demana. De moment, la seva «esperança» és que, sigui quan sigui que la situació es redreci, «a gent tindrà ganes de veure dansa».
Al seu torn, l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) enquesta des de fa dies els seus 500 socis per dimensionar les afectacions. L'entitat considera, amb tot, que no es tracta només de quantificar els projectes perduts o hipotecats ara, sinó d'entendre que la normalitat no tornarà «el dia que s'aixequi el confinament». «Tot apunta que el confinament s'aixecarà paulatinament i que les activitats de masses seran les últimes que es reprendran», avisen des de l'entitat que presideix el ballarí i coreògraf garrotxí Xevi Dorca.
De moment, prefereixen parlar «d'afectacions globals» al sector en un any en què estimen que el 80% de l'activitat ordinària s'acabarà veient afectada d'una o altra manera. La Federació Estatal de Companyies i Empreses de Dansa (FECED) ja quantifica que les pèrdues econòmiques oscil·laran entre 20 i 25 milions d'euros a tot l'Estat, el 80% de la facturació d'un any normal.
L'APdC s'ha sumat a altres associacions i sindicats en la reclamació de polítiques públiques d'urgència «per pal·liar els efectes devastadors» de la crisi. Demanen mesures com l'obligatorietat a les entitats públiques de reprogramar totes les funcions, que les companyies cobrin almenys el 50% del caixet acordat quan es posposin actuacions o crèdits tous per ajudar en la liquiditat de les companyies. Algunes han obtingut resposta per part dels governs, altres no, fan notar.
