La recera de Garrigosa ha permès formar una llista de 25 compositores, gairebé totes nascudes a Barcelona, tot i que també a Sabadell, Terrassa, Palma o Milà, que van dur a terme una creació musical significativa al segle XIX i, sobretot, tombant dels segles XIX al XX, durant el modernisme català, un moment de transformació política, social i cultural en què van jugar un paper important. Més de la meitat de les compositores estudades es va dedicar professionalment a la música.

Garrigosa ha sistematitzat i indexat un repertori que no s'havia estudiat fins ara, que inclou un total de 500 obres i que comprèn des de la primera compositora de la qual hi ha referència, Maria Dolors Vedruna (1810-?), fins a la darrera de què és objecte aquesta tesi, Maria Lluïsa Ponsa (1879-1919), passant per Maria Lluïsa Casagemas (1873-1942), considerada la més professional de totes.

La tesi, llegida a la UAB el 10 de març i qualificada amb cum laude, fa aportacions noves al bagatge musical català del segle XIX, com ara que la primera obra musical escrita per una dona va ser Música para pianoforte que va veure les seves obres interpretades a un espai privilegiat com era el del Teatre de la Santa Creu. També el primer lied català d'una dona: Suspirs (1876) d'Agnès Armengol (1852-1932), que en va compondre la música i la lletra.

I especialment la troballa de la partitura de Schiava e Regina, de Maria Lluïsa Casagemas, la primera dona a escriure una òpera a Catalunya, l'any 1892, a l'edat de disset anys, i que ja es va donar a conèixer l'any 2017.

A més, Garrigosa ha trobat la referència d'obres de què, tot i conèixer la seva existència, encara no s'ha trobat la partitura, com la notícia de la segona compositora catalana autora d'una òpera: Josefina Abella, que va escriure Glorianda (1897) i que va ser estrenada al teatre pràctic del Liceu el 1898.

La tesi reflecteix també com aquestes dones, que procedien d'una classe social culta i de pensaments polítics diversos, van dur a terme canvis amb impacte transformador en la creació artística, la pedagogia i la consciència social. Moltes d'elles van adquirir un compromís important per millorar la situació de les dones, lluitar per uns drets socials més justos i ampliar l'accés de la música a estrats socials més diversos.