El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet va morir ahir als 79 anys d'edat per la COVID-19 a la residència Llar Sant Josep de Lleida, segons va informar la seva filla, Carlota Benet. Benet i Jornet, afectat d'Alzheimer des de l'any 2015, havia nascut a Barcelona el 20 de juny de 1940 i estava considerat com una de les figures més rellevants del teatre català contemporani, des que es donés a conèixer en l'any 1964 amb Una vella, coneguda olor. Se'l considera com un dels renovadors de l'escena catalana, i és definit per alguns com la baula que enllaça els grans noms que triomfaven al teatre català anterior a la Guerra Civil amb les generacions d'autors que han impulsat la dramatúrgia catalana en els darrers anys, com Sergi Belbel, Jordi Galceran o més recentment Guillem Clua i Josep Maria Miró.

Va cursar estudis de Lletres a la Universitat de Barcelona, però, tal com havia dit en alguna ocasió, més que aprendre dels professors i a les aules, va assimilar «lliçons de vida i pensament» als patis. Un altre moment important de la seva vida va ser arribar a les classes com a alumne lliure d'Adrià Gual i les de Joaquim Molas, on va conèixer diferents personalitats que el van influir al llarg del temps com Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany o Montserrat Roig.

Com a autor teatral se'l reconeix per peces com El Manuscrit d'Alí Bei, Desig o E.R. Altres obres seves són Fugaç, Testament, Olors, L'habitació del nen i Salamandra.

La seva obra ha estat traduïda a llengües com el castellà, alemany, anglès, búlgar, francès, grec, italià, portuguès o txec.

Un altre vessant de Papitu, com es feia dir, és la de ser creador i artífex d'alguns dels serials produïts per Televisió de Catalunya, amb els quals va connectar amb el gran públic i va ser un personatge popular, des de Poble Nou, el 1994, a Rosa, Nissaga de poder o Ventdelplà, inspirada en l'ambient de Ventalló, on tenia casa des de principis dels 90 .

I és que va estar vinculat durant dècades al poble de l'Alt Empordà. Hi va arribar gràcies al seu amic Terenci Moix, i li atreia la calma del poble, on podia tancar-se a casa a treballar. Allà hi va escriure obres com Història de Tirant lo Blanc o Testament.

Allunyat de l'ambient de la gent guapa de la Costa Brava, preferia «la tranquil·litat, el poble, veure la gent de la botiga del costat», segons explicava ell mateix a Diari de Girona en una entrevista publicada l'any 2009.

Benet i Jornet també va ser professor de literatura dramàtica a l'Institut de Teatre de Barcelona entre 1973 i 1981.

En la seva llarga carrera va rebre diversos premis com el Josep Maria de Sagarra, el 1974; el Ciutat de Palma el 1967; i el Crítica Serra d'Or el 1971, 1986 i 1990.

L'any 1994 va obtenir el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, que concedeix el Ministeri de Cultura per E.R, estrenada el 1994 al Teatre Lliure de Barcelona, una institució amb la qual va tenir molta relació durant anys i que ahir el recordava com un «home de teatre».

L'any 2013 va ser reconegut amb el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria i per «la qualitat, extensió, varietat i coherència de la seva obra, amb una continuïtat en totes les èpoques i condicions». Quan va rebre el premi, no va amagar la seva perplexitat i va fer broma amb el fet que no feia comèdia perquè «a mi mai se m'hauria ocorregut que pogués rebre un premi que tenen escriptors com Salvador Espriu», en referència a un dels guardonats anteriorment, com J.V. Foix, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel o Jaume Cabré.

Tot just conèixer-se la seva mort, i a través de les xarxes socials, nombroses personalitats van expressar el seu condol per la desparició del dramaturg. El president de la Generalitat, Quim Torra, i la conselleria de Cultura el recordaven ahir com un renovador del teatre català contemporani, mentre que autors com Sergi Belbel li reconeixien el paper de referent per a molts dels dramaturgs actuals.