Escoltar música és una de les activitats més recomanables per passar el confinament. Fem una recomanació de cançons que reflecteixen els estats d'ànim i les situacions quotidianes que experimentem jornada rere jornada.

Necesito respirar (Medina Azahara). Després de dies i dies tancat a casa és ben normal que et deleixis per agafar una mica d'aire fresc. Com que encara falten uns quants dies per poder recuperar la normalitat, res millor que aquest himne per a aquells moments en què et caiguin a sobre les parets de casa.

Hands clean (A lanis Morrisette). La consigna clau d'aquests dies: mans ben netes a tothora i després de fer qualsevol activitat. Sí, d'acord, en el cas d'Alanis és una metàfora, però aquest és un consell que mai es pot obviar.

Dame veneno (Los Chunguitos). La convivència no sempre és senzilla i són molts els que ho estan descobrint aquests dies. Per als moments de màxima desesperació sempre queda cantar a ple pulmó -o com a mínim escoltar- aquest clàssic.

War pigs ( Black Sabbath). Cant de guerra inesperat sorgit a crits dels balcons italians durant les llargues hores de confinament i com a crítica a com els governs d'arreu del món han gestionat aquesta crisi. Impossible no corejar l'estrofa inicial deslliurant tota la ràbia continguda.

Sweet home Alabama (Lynyrd Skynyrd). Llar, dolça llar! Si no et pots moure del menjador, què millor que prendre-t'ho amb l'alegria amb què els Lynyrd Skynyrd entraven a l'estat emblema del sud dels Estats Units, amb el que això comporta de bo i de dolent.

Without me ( Eminem). Que la tornada a la realitat no t'enganxi amb la guàrdia baixa! Pots assajar davant del mirall com camines ben pinxo de nou pel barri i et retrobes amb familiars i amics al ritme de l'enganxós «guess who's back, back again» («endevina qui ha tornat»).

Still waiting ( Sum 41). Doncs això, aquí estem, esperant que el món torni al seu lloc. I mentre esperes, pots tornar per un moment al 2002, quan va sortir el single i el món començava a donar símptomes d'anar de mal en pitjor.

Viru$ ( Obeses). En el cas dels osonencs, el virus que recorre els carrers no és altre que l'avarícia i la fam de diners, però l'analogia és massa llaminera per no recordar què passarà si et saltes el confinament. A més a més, qualsevol excusa sempre és bona per escoltar Arnau Tordera i companyia.

Unfuck the world ( Prophets of Rage). Aquest 2020, de moment, no seria precisament un any especialment plàcid. Per descongestionar l'angoixa, res millor que aquest tema, un dels pocs que quedaran en el record del ja extint supergrup format per membres de Rage Against The Machine, Cypress Hill i Public Enemy.

Breathe ( Prodigy). Llegir, veure sèries, cuinar... Les coses que pots fer a casa estan molt bé, però no serien el millor remei per descarregar adrenalina. Si és el que et fa falta, pot ser l'espurna necessària per alleujar tensions i, alhora, recordar Keith Flint, cantant del grup, mort ara fa just un any.

Ain't no mountain high enough ( Marvin Gaye). Els dies lluny de la família i els amics es poden fer molt llargs, encara que les videotrucades i els whatsapps treguin fum. Per aquests moments d'enyor cap als teus, res millor que aquest elogi a la força de les relacions tot i les distàncies.

Changes ( David Bowie). Canvis, canvis, canvis! És l'hora de fer front a la situació i acceptar-la amb tota la bona voluntat possible. Amb una tornada que no et treuràs del cap durant tot el dia, Bowie ens aporta una dosi d'optimisme que mai és sobrera.

Daysleeper ( R.E.M.). Mantenir uns horaris i rutines és d'allò més complicat mentre estàs tancat a casa, ja sigui per alimentar-se o descansar de manera òptima. La cançó parla dels moments en què el cansament i l'abatiment topen amb un dia a dia que, malgrat tot, no s'atura.

Blue Monday ( New Order). Tot i els confinaments i les quarantenes, els dilluns segueixen sent dilluns i, si cap, amb un component més depriment encara en comprovar que el dia a dia no rutlla com hauria de fer-ho. Amb aquesta cançó, els supervivents de Joy Division van posar veu i sintetitzadors a una llegenda del terror: els dilluns tristos.

Carry that weight ( The Beatles). Les hores de confinament es poden arribar a convertir en una càrrega d'allò més feixuga. Per sort, els Beatles van tenir temps de deixar-nos petites perles com aquesta cançó on les penes, si són compartides, sembla que ho són una mica menys.

Lost in the supermarket ( The Clash). Tard o d'hora hauràs de tornar a anar al supermercat i descobrir que, des de l'últim cop que hi havies anat, pot ser que hagi canviat de nou, amb prestatges buits i expenedors de guants de plàstic a cada cantonada. Pot haver canviat tant que, fins i tot, t'hi podries perdre. Ves amb compte!

Formigues ( Manel). «A casa hi tinc formigues...», i si no hi són, després d'uns quants dies tancat és probable que les hi vegis. Manel ens porten aquest angoixant i claustrofòbic relat amb un missatge final: sempre hi ha algú que està pitjor.

El vertedero de Sao Paulo ( Astrud). Ha de passar: en algun moment t'hauràs d'aturar i pensar en el munt de quilos de deixalles que generes tot i no sortir de casa. Si vols i tens temps, fins i tot, les pots analitzar. Quantes coses en comú tenen amb el que, segons Astrud, hi ha a l'abocador de Sao Paulo?

Ansiedad ( Nat King Cole). Un altre remei per als moments d'enyor. Ara bé, si trobes que la lletra reflecteix massa bé com et sents, millor que et carreguis de paciència, que la cosa va per llarg.

Hoy puede ser un gran día ( Joan Manuel Serrat). Passi el que passi, que no falli l'optimisme. Malgrat el que passi al carrer i a les notícies, cal intentar no perdre de vista el consell i intentar extreure les virtuts del que tenim a tocar.