11 de abril de 2020
11.04.2020
Diari de Girona

El confinament: una llavor per al teatre?

Cinc dramaturgs gironins apunten com pairan les arts escèniques l'experiència de la pandèmia, anant més enllà de l'anècdota de la reclusió

11.04.2020 | 19:38
El Teatre Municipal de Girona, en una imatge d'arxiu.

Pocs personatges, un únic espai i molts neguits sobrevolant l'ambient. La quarantena podria ser el punt de partida per a un text teatral, però, com es traduirà la situació actual als escenaris? Els dramaturgs Llàtzer GarciaCarla RoviraFerran JoanmiquelOriol Morales i Frank Bayer apunten com pairan les arts escèniques l'experiència de la pandèmia, anant més enllà de l'anècdota de la reclusió.

Un grup reduït de personatges reclòs entre quatre parets i una situació dramàtica a l'exterior que tensa també l'interior. Una olla de pressió que podria ser el punt de partida per a un text teatral i que és la realitat del confinament des de fa pràcticament un mes, però, com acabarà digerint aquesta experiència el teatre? Veurem, en els mesos que venen, molts espectacles inspirat en el que estem vivint ara?

«La situació actual és molt tensa i la tensió li agrada al teatre, és el seu caldo de cultiu natural, assegura el dramaturg Ferran Joanmiquel, que creu que el confinament «pot donar molt de joc teatral», perquè al teatre li agrada furgar en les situacions límit que impliquen conflicte, encara que això acabi derivant en una comèdia.

Llàtzer Garcia també reconeix que la situació és llaminera, un no poder sortir de casa que ja forma part de l'imaginari col·lectiu gràcies a obres com L'àngel exterminador de Buñuel o Fi de partida de Becket, i que també inspira el responsable de La pols.

«Sempre he volgut fer una versió molt meva del Dolç ocell de joventut de Tennessee Williams i tenia clar que volia tancar el noi que ja està deixant enrere la joventut i l'actriu madura en un pis i que no poguessin sortir per una amenaça externa. Ara sento a la meva pròpia pell aquesta amenaça, així que segur que sortirà alguna cosa d'aquí», explica Garcia, que ha hagut d'aturar els assajos a Celrà d'un nou espectacle amb David Planas i Meritxell Yanes que s'havia de preestrenar al maig. La idea és reprendre'ls a l'estiu per poder ser al festival Temporada Alta.

Frank Bayer, que acabava d'estrenar Ferides a la Planeta i té, per ara, una gira prevista per a la tardor, veu possibilitats creatives en la quarantena per incorporar-la a la comèdia que té al cap, centrada en el retrobament de dues parelles per explicar-se un canvi vital. «Estic pensant que la trobada sigui postconfinament perquè pot ajudar a créixer la comèdia i sobretot a tractar com surten els personatges després d'aquest període d'estar tancats en si mateixos», explica el professor de secundària i dramaturg.

De la mateixa manera, el figuerenc Oriol Morales veu la situació del confinament com una fórmula «molt teatral», perquè obliga els personatges a estar en un mateix espai contra la seva voluntat i perquè «és una situació molt estranya que fins ara trobàvem només a la ficció». Tot i que segur que funciona com a base, diu, qüestiona que sigui el moment de fer-la servir: «Ara és la realitat de tothom i això, si no se sap fugir de l'anècdota, pot fer-li perdre tot l'interès».

Per la seva banda, l'actriu, directora i dramaturga Carla Rovira també imagina que en els pròxims mesos, a més de retrobar a les sales muntatges previstos per aquesta primavera, «aniran florint espectacles tinguin a veure amb la sensació de llibertat o d'estar tancada». «En tot cas estem vivint una situació tan anòmala, tan per primera vegada, que costa pensar com serà el teatre -el món- després de tot plegat», declara l'artista resident del Teatre Lliure per la temporada 19/20.

Sobrepassar l'anècdota

Els cinc dramaturgs coincideixen que caldrà anar més enllà de la reclusió per rellegir les cicatrius que ens deixaran la pandèmia i l'aïllament social.

«Passi el que passi a partir d'ara, el que estem vivint ja ens està deixant marcats com a individus i com a societat, i això, tard o d'hora, segur que tindrà una traducció teatral. El teatre, com tot l'art en general, necessita elaborar i reelaborar el trauma, tant el personal com el col·lectiu», assegura Joanmiquel, que havia estrenat espectacle -també a la Planeta- dues setmanes abans de la declaració de l'estat d'alarma. Es tracta d'Apnea, de la jove companyia Log Out, que va haver de suspendre una funció a Celrà el 14 de març i que confia poder reprogramar en els mesos vinents.

«És molt probable que en els pròxims mesos veiem espectacles sobre el confinament i el que vindrà després. Especialment per mirar d'entendre què és el que ha passat i com hem funcionat com a espècie. Tot el que mirarem, llegirem o escoltarem estarà influenciat, d'alguna manera, pel que estem vivint», opina Garcia.

Tampoc dubta que serà així Bayer, perquè formarà part de l'ideari comú. «Tothom ho haurà viscut, i per tant, l'empatia de l'espectador serà total i absoluta» perquè parlarà de moments que hem compartit.«Esperem que aquesta situació porti un gir antropològic, un canvi on deixem de creure que som suficients i semideus, i pensem realment en la força de la comunitat per aconseguir els reptes. El teatre també pot arribar a parlar d'aquest tema», aventura.

La radiografia com a societat és també el que més interessa Morales, que aquest mes tenia a l'agenda l'estrena d'Articulado ligero al teatre Tantarantana, ara traslladada a principis de l'any vinent. «Els espectacles bons seran els que aconsegueixin veure més enllà de la situació que estem vivint i enfocar-la d'una forma que vagi més enllà de la reproducció», assegura l'empordanès, que viu i treballa a Barcelona, en una llibreria que ha presentat un ERTO i fent classes a un grup d'adults que ara imparteix virtualment.

«M'agradaria que anéssim més enllà de la crítica estructural, que és necessària», afirma, per explorar perquè s'ha creat una «policia de balcons» que jutja la gent del carrer o per parlar «d'aquest egoisme absolutament desbocat» als supermercats. «Crec que és el moment de parlar de com el capitalisme ens ha tornat a tots pitjors», resumeix.

Va encara més lluny Carla Rovira, que aquests dies estava gestionant funcions de Màtria a França, i estava a punt de fer una lectura al TNC i un taller a l'ERAM. La gironina reclama que «aquest temps ens inspiri idees de com canviar-ho tot». «En comptes d'escriure relats sobre accions teatrals, valdria la pena que sortim del confinament amb accions radicals per canviar-ho tot. Al cap i a la fi, ja ens ha canviat tot, no? », es pregunta.

Escriptura confinada

Les circumstàncies personals de cadascú en el moment de la tancada; la inseguretat del que vindrà i el vertigen informatiu impacten directament en la capacitat de concentració de treball de tothom, també dels creadors teatrals. Mentre alguns han aprofitat el confinament per escriure, d'altres ho veuen com una quimera impossible.

«Pot semblar que un confinament és una situació ideal per a un creador artístic, però parlant-ho amb moltes companyes, estem amb un bloqueig creatiu important. Suposo que té a veure amb la incertesa, amb com n'és d'extraordinari tot plegat i amb les noves dinàmiques que estem creant per a adaptar-nos al nou context», assegura Oriol Morales, que està aprofitant la clausura per escriure coses noves, pensar projectes, i sobretot, llegir i rellegir i veure cinema.

«Tinc quatre fills i faig teletreball a l'escola, per tant, estic corregint treballs d'alumnes mentre faig dinars, sopars, els ajudo amb les seves feines... És bastant complex», reconeix Frank Bayer, que es relaxa mirant documentals de futbol. «En veure que no podré dedicar el temps que volia a construir una comèdia, intento tenir-la bastant al cap durant el dia i quan se m'acudeixen coses les vaig escrivint en un document on ara hi ha moltes idees que no lliguen gaire però en sortirà alguna cosa de profit, segur», manifesta.

«No tinc capacitat de concentració. M'he marcat petits objectius diaris però quasi mai els compleixo», admet Rovira, embarassada de sis mesos, que no té clar si li ve de gust «estar productiva». «M'estan sortint molts dubtes sobre si la meva sobreproducció no és precisament fruit d'estar submergida en un sistema que fomenta l'autoexplotació, fins i tot en moments excepcionals com aquest», afirma.

Qui omple el temps escrivint és en Llàtzer Garcia, que està polint el text que assajava a Celrà i ho combina altres projectes que tenia a mitges o per a la temporada vinent. «Ara tinc força estona lliure per intentar desenvolupar idees, a veure si van algun lloc o les he de deixar definitivament. Però és difícil concentrar-se; si ja acostuma a ser-ho, ara encara ho és més, per l'ambient que es respira a l'exterior. De vegades m'aclapara una angoixa immensa, però entre això, llegir i mirar una pel·lícula cada nit, les hores van passant», apunta.

«Si em costa concentrar-me? Depèn del dia i de les circumstàncies», confessa Joanmiquel, que ha passat per diferents etapes i ara porta «raonablement bé» la situació. L'autor de Blau o El color de la llum s'està documentant per un projecte futur, llegeix i fa avions de paper amb el seu fill Lluc, un amant de l'origami.

«La sensació dels primers dies va ser tan frenètica que sí, vaig tenir la necessitat de posar-me a escriure un text gairebé sense pensar-ho, sense preparació prèvia ni escaleta, a raig. És un material que està allà, guardat en un calaix. No sé si n'arribaré a fer mai res, francament. Potser no aguantarà el pas del temps. O potser més endavant serà el germen d'alguna altra cosa, ja es veurà. Crec que va respondre més a una necessitat intel·lectual i física de posar-me davant del mirall de la situació i escriure», reconeix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit