Monuments i joies arquitectòniques, com la Punxa de Girona o el Teatre-Museu Dalí de Figueres; però també equipaments educatius, culturals i esportius, com l'escola Freixa de Lloret de Mar o la caseta de control del camp de regates de l'estany de Banyoles, i cases unifamiliars, com la Cuca de Llum d'RCR a Olot. I així, fins a 1.600 obres de 1.100 arquitectes i estudis d'arquitectura diferents.

Aquest és l'enorme punt de partida del nou arxiu digital impulsat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, el COAC, per descobrir i reivindicar el patrimoni arquitectònic més recent i els qui el fan possible. El web arquitecturacatalana.cat, una finestra per sortir de casa virtualment durant el confinament, permet navegar per obres des del segle XIX i fins a l'actualitat, repartides per tot Catalunya; conèixer millor els seus autors i, a més, establir connexions amb altres edificis de l'entorn o arquitectes amb qui han treballat.

Les obres que s'hi recullen van de 1832, l'any de construcció de la primera xemeneia industrial de Catalunya, la del Vapor Bonaplata del Raval de Barcelona, fins a l'actualitat; però el web neix com un ens viu per anar creixent amb la incorporació de més edificis i documentació.

I és que el portal inclou una catalogació detallada de cada edifici, amb l'adreça, la categoria, el nivell de protecció, la memòria, els premis obtinguts o una cronologia amb les reformes i ampliacions fetes al llarg de la seva història. S'hi vinculen també fotografies, plànols, dibuixos o bibliografia relacionada.

Del Teatre Principal de Figueres de 1849, obra de Roca Bros als més recents celler de Mont-Ras o la casa Gelosia de Llafranc, hi ha un camp immens per explorar a les comarques gironines i recuperar curiositats com els plànols de Rafael Masó per reformar un edifici i convertir-lo en la seu de l'Econòmica Palafrugellenca, l'actual biblioteca pública de Palafrugell.

Documents inèdits

Els fons que nodreixen el portal del COAC són diversos, gràcies sobretot als despatxos d'arquitectura i fotògrafs especialitzats que han cedit els drets dels materials que hi ha publicats actualment També hi té un paper clau l'Arxiu Històric del Col·legi, que hi aporta el seu gran llegat d'arquitectura catalana, amb documentació sovint inèdita.

Les cerques permeten acotar períodes històrics o geogràfics, tipologies o estudis d'arquitectes, amb l'objectiu que l'usuari l'usi per conèixer millor el seu entorn més immediat o bé per trobar informació del patrimoni d'altres llocs per planificar-hi visites, quan sigui possible.