Ara sembla fins i tot un tòpic dir-ho, però és que realment és així: les pel·lícules i les sèries fa molts anys que ens avisaven que això podia passar. Hi ha un bon grapat de títols, la majoria dels quals disponibles a plataformes de streaming, que ens parlen d'un món possible en què els estralls d'una pandèmia ens han emmirallat a les nostres pors i ens han abocat a haver de canviar d'estil de vida. Doncs bé, ara que hi estem immersos ens disposem a fer una llista de títols per poder recrear-se en els mals auguris durant aquests dies de confinament.

A la televisió la llista és més curta que al cinema, però igualment està plena de fabulacions interessants. Com que el millor és agafar-s'ho amb una mica d'humor, el millor és començar amb una comèdia: The last man on earth. No és una sèrie rodona, perquè va perdent una mica de gas a mesura que avança, però aquest Soy leyenda particular de Will Forte és una punyent mirada a com ens comportem quan ens veiem en situacions excepcionals. A banda de contenir gags memorables (les converses de barra simulades, els intents per viure en comunitat), va vaticinar aquest fenomen tan curiós segons el qual l'apocalipsi, si no s'explica, és com si no passés. En una línia molt diferent tenim 12 monos, la magnífica adaptació televisiva de la pel·lícula de Terry Gilliam i també un dels productes més injustament menyspreatsdels darrers anys. Aquí la cosa va, naturalment, de viatges en el temps i d'adonar-se que sí, tendim a ensopegar amb la mateixa pedra unes quantes vegades.

Molt menys aconseguida però amb algunes bones idees, The Rain és una sèrie danesa de Netflix sobre un virus que ens arrasa el planeta en anar amagat a les gotes de pluja. En el capítol d'epidèmies més realistes es pot recórrer a The Hot Zone, minisèrie que recrea l'aparició de l'Ebola a finals dels 80 amb Julianna Margolies de protagonista. I no ens podem oblidar de Pandemic: How to prevent an outbreak, sèrie documental de Netflix que resulta esfereïdor pel que ja apuntava sobre la situació actual mesos abans que esclatés definitivament.

En cinema, la llista es torna tan llarga que potser necessitaríem uns quants confinaments per veure tots els títols. Es fa inevitable començar per Contagio, aquesta pel·lícula de Steven Soderbergh que ja era estremidora quan es va estrenar fa nou anys i que ara ha adquirit un valor narratiu impensable. A vegades es passa de recreativa, però s'ha de reconèixer que la seva radiografia d'un cicle viral és absolutament terrorífic. Estallido, l'altra pel·lícula reivindicada sobre la matèria, no vol ser tan realista com entretinguda i se surt amb la seva: a banda que Wolfgang Petersen sempre ha rodat les escenes d'acció amb un pols inapel·lable, la presència de Dustin Hoffman, René Russo, Morgan Freeman i un antològic Donald Sutherland la converteixen en una experiència molt recomanable amb coronavirus o sense. Si parlem de les conseqüències d'una pandèmia, la pel·lícula imprescindible és Hijos de los hombres; si bé és veritat que aquest no és el seu únic tema, la seva visió d'un futur desolador i de la cronificació de la falta d'humanitat és, encara avui, una de les més dures i lúcides que s'han vist en una pantalla.

A casa nostra, si parlem de distòpies virals hem de parlar dels germans Pastor, que a Infectados i Los últimos días ja ens van advertir del que podia passar si ens venia un món on la vida exterior era un luxe fora del nostre abast. La primera és superior a la segona, però ambdues encerten, cadascuna des d'un terreny diferent, a fer-nos pensar en el que tenim i el que podríem perdre del tot.

En una llista així no ens podem oblidar de El último hombre vivo i Soy leyenda, adaptacions molt diferents però igual d'interessants del clàssic de Richard Matheson; Llega de noche, radiografia de la paranoia resultant de no sentir-se mai més segur quan surts de casa teva, o fins i tot quan pretens enclaustrar-t'hi; la saga de terror Cabin Fever, que imagina un contagi de conseqüències no aptes per a estómacs impressionables; El incidente, la revolta de la naturalesa segons M. Night Shyamalan i també un infravalorat exercici de suspens que posa els pèls de punta quan parla dels nostres eterns prejudicis envers els alttes; o Doomsday, l'homenatge de Neil Marshall a John Carpenter que imagina un futur devastat per un virus i una heroïna de còmic que desafia la inoperància de les forces vives.