La crisi sanitària generada pel coronavirus ha provocat que aquest any el Dia del Llibre se celebri el 23 de juliol, una circumstància que no és nova, perquè des de la institució d'aquesta jornada el 1926 i la seva consolidació el 23 d'abril des del 1931, va tornar a canviar de data els anys 1933, 1937, 1938, 1943, 1950, 1962, 1973 i 1984. Així ho explica Carme Polo, directora de la candidatura perquè Sant Jordi sigui Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i coautora juntament amb Ricard Lobo del llibre, Sant Jordi, llibres i roses (Viena Editors).

Polo rememora que el seu inspirador va ser el valencià Vicent Clavel Andrés, un escriptor i editor establert a Barcelona, qui va proposar que se celebrés una Festa Anual del Llibre Espanyol al govern de la dictadura de Miguel Primo de Rivera , qui la va acceptar i es va fixar el 7 d'octubre de 1926, coincidint amb el «natalici de l'immortal Miguel de Cervantes», segons va quedar consignat. La idea era «enaltir i difondre el llibre» a través de la seva venda al carrer amb descomptes del 10%, alhora que es volia oferir «una protecció oficial i econòmica per a la creació i dotació de biblioteques populars».

L'escriptora destaca que durant uns anys es va celebrar a l'octubre, amb especial seguiment a Catalunya, però el 1930 pell fet que en aquest mes hi havia molta feina perquè s'imprimien i venien els llibres escolars i la climatologia tampoc acompanyava es va decidir traslladar la cita al 23 d'abril, a iniciativa de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona.

En aquesta data, a més de sant Jordi, es commemora la mort de William Shakespeare i la de Miguel de Cervantes, encara que l'autor del Quixot hauria mort el dia 22, però va ser enterrat el 23.

Polo reporta en el seu llibre que la primera festa del Llibre i la Rosa a l'abril va tenir lloc el 1931.

Dos anys després, el 1933, els organitzadors van decidir traslladar-la de data perquè el 23 d'abril era diumenge, dia no hàbil per als llibreters, i es va celebrar el 22 d'abril.

En plena guerra civil, el 1937, es va anul·lar la celebració i es va convertir en una Fira de el Llibre de tres dies, primer prevista entre el 13 i el 15 de maig, però, finalment, traslladada al 3, 4 i 5 de juny pels anomenats Fets de maig.

El 1938 van ser l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat els que van patrocinar un Dia del Llibre el 17 de juny, sent un dels èxits Aloma, de Mercè Rodoreda.

El 1943, l'Institut Nacional del Llibre Espanyol va decidir organitzar el Dia del Llibre l'1 de maig, perquè el 23 d'abril coincidia amb la Setmana Santa, mentre que el 1950 va caure en diumenge i es va commemorar el dissabte 22.

A causa de la coincidència per Setmana Santa també es van canviar de data les celebracions de 1962, 1973 i 1984.