Text: Jaume Prat i Pons | Il·lustracions: Quim Paredes i Baulida
Descarrega't el conte en format pdf
Diu la llegenda que els habitants d'un petit poble van construir una alta torre que dominava tota la contrada per poder-se prevenir dels atacs d'una bèstia ferotge: un drac alat que, segons es deia, habitava al Gorg Blau i que, de tant en tant, sortia del seu cau, anava volant fins al poble i s'emportava una vaca, una ovella o un porc d'algun pobre pagès per tal de saciar la seva fam.
Aquesta era una de les raons per la qual ningú del poble s'atrevia a acostar-se al misteriós Gorg Blau, un nom del tot escaient pel color blau intens de mar de les seves profundes aigües. La mateixa llegenda també diu que, fa molts anys, un dia, un pobre pagès despistat va anar fins al Gorg Blau amb una carreta tirada per dues vaques i que, en trobar-se amb el drac, ell i carreta van caure a les seves fondes aigües i mai més se'n va saber res, ni del pagès, ni de la carreta, ni de les vaques.
La Jordina, l'entremaliada filla d'un dels ramaders de vaques i porcs del poble, havia escoltat aquesta història un munt de vegades en boca del seu avi i per això, tot i la curiositat que sentia pel Gorg Blau, mai havia gosat acostar-s'hi. Cada dia, després de l'escola, ajudava als seus pares a la granja i a casa. Sobretot, li agradava molt munyir les vaques i, encara més, tenir cura dels petits vedells i garrins acabats de néixer. No era la feina de la seva vida. Ella, de gran, volia ser aviadora, res a veure amb vaques i porcs, però, com que s'estimava molt els animals, les tasques de la granja no li suposaven cap esforç.
Havia arribat el mes d'abril i la Jordina esperava amb ànsia el dia de sant Jordi per poder-se comprar un munt de llibres de dracs i princeses, el seu tema de lectura preferit. Però, pocs dies abans, una nit, un fort soroll i el "muuuuuuuuuuu" desesperat d'una vaca van despertar-la. Va mirar per la finestra i no va veure-hi res. Al matí però, el seu pare va adonar-se que faltaven dues vaques. Quan va denunciar el robatori a la Guàrdia Civil, aquesta li va dir que, en els darrers dies, a altres pagesos dels voltants també els havien robat vaques, ovelles i porcs, i que, malgrat haver fet les oportunes investigacions, no havien trobat cap pista de qui podia ser el lladre o els lladres.
Va ser llavors quan la Jordina va recordar la llegenda del drac del Gorg Blau que tantes vegades li havia explicat el seu avi. "I si el drac ha tornat i ha estat ell?", es va preguntar. I, sense dir res a ningú, va marxar direcció al gorg. Tot i que, el camí de carro que hi portava estava molt malmès pel munt d'anys que feia que no hi passava ningú, no va tardar gaire en arribar-hi. I la va veure, a pocs metres sota seu, una gran bassa d'aigua transparent blava com el mar. Tot aquell lloc semblava sortit d'un conte de fades. Va amagar-se darrere unes branques, i va esperar i esperar.
"Xof! Xof! Xof!" De cop, la Jordina el va veure. Va fregar-se els ulls perquè no s'ho podia creure, però allà estava, era ben real: un gran drac banyant-se al gorg. Sense pensar-s'ho, va sortir del seu amagatall, va agafar un pal, va baixar corrents i es va plantar vora de l'aigua.
- Ei drac!!!! On són les meves vaques? - Li va preguntar cridant ben fort mentre l'amenaçava amb el llarg pal de la mà a mode de llança - Segur que ja te les has engolit. Mala bèstia!
- Les teves vaques? - Li va contestar una veu femenina i melosa - No ho sé pas. I per cert, jo no sóc una bèstia, sóc una víbria, una femella de drac. I jo no menjo carn, sóc vegana, només menjo fruites i verdures del meu hort. Què et penses, que sóc com els dracs dels contes?
- Doncs... si tu no ens has robat les vaques, qui ha estat?
- Ah! Doncs mira, amb això de les vaques, igual et puc ajudar - Li va contestar la víbria mentre sortia de l'aigua i s'espolsava les ales - Fa dies que, a la cova que hi ha darrere aquest turonet, sento sorolls de vaques, porcs i ovelles. Vols que ho anem a mirar? Puja al meu llom!
La Jordina, decidida, va muntar sobre l'esquena de la víbria, es va agafar fort on bonament va poder mentre aquesta desplegava les seves ales, i van volar fins a l'altre costat del turonet. Encara no havien aterrat quan ho van veure. Dos homes descarregaven un parell de porcs d'un camió i els feien entrar a una fosca cova d'on sortien els crits barrejats d'un munt d'animals.
Quan els homes van sortir de la cova, la víbria, amb la Jordina a coll, va baixar en picat en direcció als dos lladres abans que poguessin pujar al camió. Va obrir molt la boca i va fer un aterridor crit mentre deixava anar unes petites boles de foc que van impactar a una de les rodes del vehicle rebentant el pneumàtic. Els dos homes, aterrits, van marxar corrents cames ajudeu-me abandonant animals i camió.
La Jordina va baixar del llom de la víbria i va córrer cap a la cova per alliberar tots els animals per tal de conduir-los fins a casa seva. Va pensar que el seu pare ja sabria què fer amb ells.
- Moltes gràcies víbria! I no pateixis, que mai parlaré de tu amb ningú. Serà el nostre secret - Li va dir la Jordina a la víbria.
Quan el seu pare la va veure arribar amb aquell ramat de vaques, ovelles i porcs, es va afanyar a fer-li una forta abraçada. Tot seguit, va avisar a la Guàrdia Civil perquè vinguessin a buscar tot aquell bestiar robat i el tornessin als seus propietaris. Això si, de la víbria la Jordina no en va dir ni paraula.
El dia de sant Jordi, a la tarda, la Jordina va anar al Gorg Blau per tal de visitar a la seva nova amiga, la víbria, i ensenyar-li els tres llibres que s'havia comprat. L'aigua del gorg tenia el seu color blau intents característic però la víbria no era enlloc. La va cridar i cridar, però res.
Quan ja anava per marxar la va veure. A prop de l'aigua hi havia una preciosa rosa vermella, la més maca que havia vist mai, i al costat seu una petita nota que deia: "Feliç dia del teu sant".
Ara la Jordina ja és gran, ja pilota avions i és mare d'una preciosa nena però, cada any, per sant Jordi, torna a anar fins al Gorg Blau i, cada any, al costat de l'aigua hi troba una preciosa rosa vermella, la més maca que hi pugui haver, amb la mateixa nota al costat. Aquest any 2020 però, ha estat una miqueta diferent, la Jordina no ha pogut anar al Gorg Blau a buscar la seva rosa per culpa del confinament que patim tots a causa de un virus molt dolent, i ha hagut de conformar-se en quedar-se a casa i llegir el conte de la víbria del Gorg Blau amb la seva filla.
